El Poble
Publicat el 7 de novembre de 2005
Del tombant de segle a la Segona República
La població d'Arenys de Munt continuà estancada durant els primers vint anys del nou segle. L'any 1910, el cens de població comptabilitzà 3095 habitants, xifra que es reduí a 3010 l'any 1920. La dècada de 1920 a 1930 es mostrà força més dinàmica i la població pujà a 3232 habitants l'any 1930. Les dades del Padró Municipal de 1931 ens indiquen que el 22% dels habitants d'Arenys de Munt, havia nascut en altres indrets de Catalunya. És a dir, que la major part de la immigració era interior catalana. La comunitat d'immigrants més nombrosa era la murciana.

L'estructura urbanística del poble no mostrà cap variació important al llarg dels 30 primers anys de la vintena centúria. Només petits canvis urbanístics introduïren una certa modificació en la fesomia urbana d'Arenys de Munt. Un fou l'enderroc, l'any 1912, de la paret que separava el carrer Sant Martí del llit de la riera. L'altra realització, també una traça de l'arquitecte Catà, fou la construcció l'any 1921 d'un senzill i funcional pont a la part baixa del poble que permetés el pas de les persones en cas de rierada. La transformació urbanística més important del període es donà, a partir de 1933, com a resultat de la construcció del nou Grup Escolar i l'urbanització de tota la zona adjacent a l'edifici i als atis d'esbarjo.

La gent es guanyava la vida tal i com ho havia fet durant el segle XIX. Cap a l'any 1930, un 40% de la població seguia dedicant-se al treball del bosc i a l'agricultura. Els conreus més productius eren la vinya i les patates, els principals productes d'exportació, i els cereals i hortalisses, destinats bàsicament a l'autoconsum. El taronger, que tanta importància havia assolit a finals del segle anterior, estava pràcticament extingit. La ramaderia era poc important; pel nombre de caps de bestiar, destacaven els porcs i les vaques.

Cap a 1930, un 36 % de la gent del poble treballava a les fàbriques. La novetat més important havia estat la instal·lació de dues noves indústries els primers anys del nostre segle, que ben aviat ocuparen un nombre important de treballadors : la de Can Guasch (després fou Joan Rius), amb 99 operaris l'any 1934, i la d'Antoni Soteres, amb 74 operaris aquell mateix any, ambdues dedicades a l'elaboració de teixits. Dues indústries que havien resistit els pas dels anys eren la de Vídua de M. Closa, també de teixits, i la de Filla d'A. Soler, dedicada a la fabricació de vànoves. Altres empreses ubicades al poble a la dècada de 1930 eren : la de Willy Raebel dedicada a la fabricació de seda artificial (també coneguda com Les Sedes), la de Joan Fontbona, de teixits de ris, la d'A. Borés, de vànoves i la de Vicenç Giralt.

A començament de la dècada de 1920 havien començat els treballs d'explanació i fonamentació d'una fàbrica que, segons els seus promotors, havia de ser una de les més importants indústries tèxtils de Catalunya : "Manufacturas Colomer, S. A.". Sis empreses es dedicaven a la construcció de mines per a aigua, pous, desmunts... L'empresa d'Andreu Roca i la de la Cooperativa de Construcció, que es nodria bàsicament de treballadors en atur, es disputaven les obres a realitzar. Una fàbrica de serrar, amb 4 treballadors, i la fàbrica de licors Lladó, amb els seus coneguts "Licor Sant Jordi" i "Anís El Tigre", completaven el quadre industrial de la localitat al primer terç del segle XX.

El pes del món puntaire dins de l'economia local es va veure confirmat i reforçat amb l'Exposició de Puntes de l'any 1906. Per primera vegada en molts anys, el nom d'Arenys de Munt tornà a sonar entre la gent de la comarca.
al gas.

L'any 1906, Antoni Rovira i Martí Teys sol.licitaren a l'ajuntament el permís per instal.lar un cinematògraf al local El Sigle. Després d'unes primeres proves i d'una temporada d'exhibicions intermitents, el món màgic del cinema quedà permanentment instal.lat a Arenys de Munt.

L'11 de febrer de 1912, mossèn Narcís Farró prengué possessió de la rectoria d'Arenys de Munt. El dia 12 de gener de 1913 es va celebrar a la Casa Rectoral una reunió que va acordar la creació del Centre Moral, una institució de caire religiós amb una clara vessant cultural i recreativa. Acabava de néixer una entitat destinada a tenir una llarga vida i una forta influència social i cultural a la nostra població. Poc després, es creà la Secció Dramàtica i l'Orfeó, i s'organitzaven les primeres funcions dramàtiques en benefici dels joves que servien a l'Àfrica.

Cap altra festa superava la rellevància que assolia Sant Martí. El diumenge abans de la Festa Major se celebrava la típica fira de bestiar i roba d'hivern. La tradició feia que es comprés el xai petit, per anar engreixant-lo al llarg de l'any, i que la bóia (la mare del xai) fos sacrificada com a menjar típic de Festa Major. L'olor de xai a la brasa inundava els carrers d'Arenys de Munt durant aquells dies. La gent de les rodalies ja ho comentaven : "aneu a Arenys de Munt a menjar la bóia!". L'altra menja que no podia faltar per Sant Martí era el relleno. A l'hora de fer-lo es tirava llarg i se n'omplien unes quantes cassoles, que "el relleno havia d'anar des de Sant Martí fins a Santa Cecília" (22 de novembre).

Una fita en el món de la pagesia local fou la creació, el mes de febrer de 1923, del Sindicat Agrícola d'Arenys de Munt, adherit a la Unió de Rabassaires, amb forts lligams amb els republicans d'esquerres. L'any 1929 es fundà un altre sindicat agrícola, la Societat Agrícola Arenyenca, adherit a la Federació de Sindicats Agrícoles del Litoral, amb una tendència més dretana que el Sindicat Agrícola.

El dia 23 de juny de 1929 es va constituir l'entitat esportiva "Club Deportivo Arenys de Munt", tot un esdeveniment per a l'esport local i, en especial, per al món del futbol. L'entitat ja havia estat creada l'any 1923, però a seva activitat fou estroncada al cap d'un any.
Els primers trenta anys del segle XX estigueren dominats per la figura, carismàtica i caciquil de Ramon Vernis. Ramon Vernis Vergés, "alcalde per sempre més", prengué possessió de l'alcaldia d'Arenys de Munt el dia 20 d'abril de 1902 i després d'una breu interrupció i estada a la presó, tornà al primer càrrec municipal l'1 de gener de 1906. Al llarg de més de 25 anys, i fins a l'any 1931, Ramon Vernis i el seu íntim col.laborador, Pere Gaspart, s'anaren tornant a l'alcaldia del nostre poble. Durant la dictadura de Primo de Rivera, sense suposar-li un esforç massa gran, actuà com a Jefe Local de la Unión Patriòtica, el partit creat pel dictador.

No fou fins a l'any 1929 que s'inaugurà una escola nova a l'edifici de la Rambla Jalpí, número 55, en la qual s'encabiren els quatre estudis que hi havia al poble.

El món cultural arenyenc de l'etapa d'en Ramon Vernis es veié sacsejat amb la presència a Arenys de Munt d'un artista excepcional, l'escultor Manolo Hugué. Fou a l'any 1916 quan Manolo Hugué deixà Ceret, a causa de la Primera Guerra Mundial, i féu la primera estada a Arenys de Munt. Amic inseparable dels germans Freixes i dels germans Corrioles, Manolo esdevingué l'ànima de les tertúlies del poble. A través seu, Santiago Rusiñol també efectuà freqüents estades a Arenys de Munt.