El Poble
Publicat el 7 de novembre de 2005
El període republicà: Josep Maria Soler i l'esperança del canvi
A les eleccions del dia 12 d'abril es presentaren a Arenys de Munt tres llistes : la llista d'en Ramon Vernis, la de la Lliga i la de la Unió d'Esquerres (Unió Socialista de Catalunya junt amb el Centre Català Republicà adherit a l'Esquerra Republicana de Catalunya). El triomf fou per a la candidatura d'Esquerres que aconseguí majoria de regidors. L'endemà dia 13, després d'exigir la clau de la Casa Consistorial a Ramon Vernis, els nous consellers republicans prengueren possessió de l'ajuntament. El nou ajuntament republicà estava format per:

AlcaldeJosep Maria Soler i PérezERC
Tinent 1rRamon Paituví i RoviraUSC
Tinent 2nJaume Parera i VallsERC
SíndicAntoni Soler i FornagueraERC
DipositariFrancesc Mas i VilàERC
ConsellerEsteve Puigduví i RucarolsERC
ConsellerJaume Colomer i TorrasRadical
ConsellerAndreu Ferran i CusachsLliga
ConsellerBonaventura Bassó i AlsinaLliga
ConsellerJaume Maresma i JaurésRepublicà d'esquerres

Tres principis guiaren la intensa activitat del nou consistori :
1.- Laïcisme en totes les monifestacions institucionals. El consistori anul.là la subvenció a les Gemanes Dominiques, es municipalitzà el cementiri, la corporació municipal deixà d'assistir a les processons religioses,..
2.- "Redreçament civil", és a dir, posar ordre en tots els aspectes municipals necessitats d'una normativa.
3.- Interès prioritari envers tot el que feia referència al tema de la cultura i, en especial, al tema de les Escoles.

En una de les primeres sessions del nou ajuntament s'acordà donar el nom de Francesc Macià a la Rambla Primo de Rivera -que fins l'any 1928 havia estat Rambla Jalpí-, avinguda Galán i García Hernández a la Rambla Conde del Montseny (actual Panagall), i el de Plaça Pi i Margall a la Plaza Manzano. També fou acordat que tots els rètols de la Casa de la Vila i de la via pública fossin catalanitzats. El mes de març de 1932 s'acordà la municipalització del cementiri mitjançant una oferta de compra als representants de l'església. El Municipi comprà el cementiri per 3000 pessetes i col.locà un nou rètol a la seva entrada, "Cementiri Municipal", que posava fi a les diferències en el moment, difícil i delicat, de l'enterrament.

Totes les consultes electorals celebrades durant el període republicà (les generals del 28 de juny de 1931, les eleccions al Parlament català del 20 de novembre de 1932, les generals del 19 de novembre de 1933 i les municipals del 14 de gener de 1934) donaren el triomf a la Unió d'Esquerres. Bona part d'aquest èxit es degué a la personalitat carismàtica, vital i progressista de Josep Maria Soler i Pérez , "Martí Basí".

Josep Maria Soler fou l'ànima de l'ajuntament republicà d'esquerres. La seva realització més notable fou la construcció del nou Grup Escolar. El seu prestigi, indiscutible a Arenys de Munt, sobrepassà l'àmbit municipal i fou delegat per la Federació de Municipis per tal de redactar la Llei Municipal Catalana. Més tard, l'any 1937, fou nomenat Secretari de la Direcció General d'Administració Local dins del Departament de Governació. Després d'un feixuc exili a l'Estat francès, retornà a Catalunya l'any 1947. Els problemes amb les autoritats franquistes i un fallit intent d'elaboració de vi i cava, l'empenyeren cap a un nou exili a França i Xile. Tornà definitivament a Arenys de Munt l'any 1977. Morí el 21 de juliol de 1989.

Malgrat la tendència general a votar a la dreta, les eleccions municipals celebrades el 14 de gener de 1934 al nostre poble refermaren el triomf de la Unió d'Esquerres. Poc després, però, els Fets d'Octubre capgirarien totalment la situació. L'alcalde i regidors d'Esquerra foren processats pel delicte de rebel.lió militar. Declarats culpables en el judici que es celebrà uns mesos després, foren tancats a la presó de Mataró. Mentrestant, la minoria de la Lliga s'havia constituït en Comissió Gestora de l'ajuntament, l'alcalde-president de la qual fou Jaume Majó i Horta.

Les eleccions del 16 de febrer de 1936 donaren el triomf al Front Popular. Un dels punts més importants del front d'esquerres era la immediata llibertat per a tots els presos polítics. Tots els condemnats pels Fets d'Octubre de 1934 foren alliberats i les autoritats, que ara sortien de la presó, foren reposades als seus càrrecs.

Un cop recuperada la normalitat democràtica, l'ajuntament d'en Josep Maria Soler, d'acord amb l'arquitecte Catà, es fixà com a objectiu la consecució d'un ambiciós pla de modernització de la vila: la construcció de cases per als mestres del Grup Escolar, juntament amb l'urbanització del carrer de les Flors, la construcció d'una Plaça-Mercat (el mercat es feia a l'aire lliure), l'establiment d'una xarxa general de clavegueres, l'abastiment general d'aigua potable a tota la població... L'aixecament militar del 18 de juliol de 1936 i la maltempsada de la Guerra Civil, però, varen impedir que la labor creativa de l'ajuntament d'en Josep Maria Soler es pogués portar a terme.