El Poble
Publicat el 7 de novembre de 2005
Vida cultural durant la Segona República
La generació republicana tingué dues grans personalitats en el camp cultural: Maria Antònia Torrent i Domènec Perramon.

Maria Antònia Torrent i Martori va néixer el 4 de febrer de 1906. Des de ben joveneta, sobretot a partir de la dècada dels anys 20, començà a col·laborar amb articles d'opinió a El Matí, El Dia Gràfico, Flama, La Vanguardia i a altres mitjans de comunicació escrits. La gran labor de la Maria Antònia, però, la realitzà com a bibliotecària de la primera biblioteca d'Arenys de Munt (inaugurada l'any 1933). Ella fou l'ànima de l'associació "Amics de la Biblioteca", que impulsà i col·laborà en nombroses activitats culturals: presentacions, cursets, conferències...

Domènec Perramon i Torrus va néixer a Canet de Mar el dia 20 de maig de 1906. De ben petit passà a viure a Arenys de Munt, poble que Domènec sempre considerà "el seu poble". Des del Casal Català d'Arenys de Munt, Domènec portà la direcció de diverses obres de teatre. Al Casal Català Domènec entrà en relació amb els amics que conformarien el gruix de la generació republicana: Josep Maria Soler, Antònia Torrent, Quimet Valls, Raimon Torroja... Domènec Perramon havia escollit la poesia i aquesta opció s'anà refermant amb els nombrosos premis que començà a rebre : Molins de Rei (1929), Badalona (1929), Valls (1932), Barcelona (Viola d'Or i Argent, 1932),... . Més tard, a l'exili, va rebre les màximes distincions als Jocs Florals celebrats a Buenos Aires l'any 1941 (Viola d'Or i Argent, Englantina d'Or i Flor Natural, proesa que li valgué el títol de Mestre en Gai Saber). També rebé premis ordinaris a Santiago de Xile (1943), a l'Havana (1944) i a Mendoza (1958) i Buenos Aires (1960).

Un cop a l'exili, pogué establir-se a Londres on participà activament en les tasques del Consell Nacional de Catalunya entre 1940 i 1944. Ja gran, es casà amb Brenda Hudson, que fou qui aportà un consol més gran al buit immens creat a l'ànima de l'exiliat. Domènec Perramon sempre sentí enyorança de Catalunya i anhelà constantment el retorn a l'estimada terra. Just quan preparava la seva tornada, va morir a Londres l'1 de febrer de 1976. Per desig de la seva muller, fou enterrat al petit cementiri d'Arenys de Munt, on avui reposen les seves restes.

Una fita cabdal en el desvetllament cultural de l'etapa republicana fou la creació de la Biblioteca Pública Municipal. El dia de Sant Martí de l'any 1933 s'inaugurà oficialment la nova biblioteca que quedà instal·lada al segon pis de les Escoles, al número 55 de la Rambla Francesc Macià. Maria Antònia Torrent obtingué de la Generalitat el nomenament oficial de bibliotecària.

La Guerra. 1936-1939
La confusió dels primers moments, l'extensió i trascendència de la sublevació miliar, i el record dels fets d'octubre de 1934, varen motivar que els regidors del Centre Català Republicà emprenguessin el camí de l'exili. El buit de poder creat a nivell municipal fou aprofitat amb celeritat pel Comitè Popular Antifeixista o Comitè de Milícies Antifeixistes, creat arrel mateix de la sublevació, per prendre el control de la població. Durant els primers mesos de guerra funcionà com a màxima autoritat municipal un Comitè de Salut Pública, format per membres de la CNT, de la FAI i de la UGT.

Al llarg de les primeres setmanes, que resultaren força caòtiques, afloraren impetuosament els sentiments anticlericals de bona part de les organitzacions obreres. Aquelles foren les jornades en les quals elements de fora, amb una clara connivència amb elements locals, saquejaren l'església parroquial, enderrocaren l'altar major i tots els altars laterals. En aquest ambient de malfiança i d'un cert descontrol, es produïren els set assassinats de persones estretament vinculades a Arenys de Munt. Coneixem el nom de cinc d'elles. Joan Culubret i Tomàs Guinart, regidors de la Lliga,Feliu Graupera, Francesc Font, propietari dels terrenys de Sobirans, i Blas Lluçà.

Fins el dia 2 de desembre de 1936 no es constituí de manera formal el nou ajuntament revolucionari, el Consell municipal. El consistori estava format per sis membres de la CNT i cinc membres del recentment creat PSUC . Des dels primers moments, Miquel Calafell exercí com a nou alcalde, mentre que Valentí Pascual era nomenat jutge popular.

Des que el comitè prengué el control de l'ajuntament, dedicà una atenció preferent a la finalització de les obres del Grup Escolar. L'avançant estat de l'obra va fer que durant el mes d'abril de 1937 es procedís al trasllat de mestres, alumnes i material escolar cap al nou Grup Escolar. L'escola nova acollí els 580 nens i nenes establerts en aquells moments a Arenys de Munt.

Al llarg dels primers mesos de 1937 es procedí a la col.lectivització d'aquells sectors econòmics del municipi considerats bàsics : transport, indústries, agricultura i propietat immobiliària. Els dos sindicats agrícoles existents al muncicipi, el Sindicat Agrícola d'Arenys de Munt i la Societat Agrícola Arenyenca, s'havien fusionat, tot i que sense perdre la seva personalitat, en un nou sindicat agrícola. També veiem aparèixer una Col.lectivitat Agrícola d'Arenys de Munt, dominada per la CNT, la Unió de Rabassaires, i la Secció Camperol de la UGT.

A començament de 1937, d'acord amb el requeriment de la Generalitat, fou remodelat l'ajuntament per donar-hi entrada als membres d'ERC. El nou consell municipal es formà amb 3 membres de la CNT, 2 del PSUC, 3 d'ERC (que quedaren vacants) i 1 de la Unió de Rabassaires. El mes d'abril, el consell acordà l'emissió de paper moneda de circulació local.

El mes d'agost de 1937, la comandància de la Força de Carrabiners sol.licità i aconseguí del Consell municipal la cessió de l'edifici "Manufacturas Colomer". El mes d'octubre de 1937 s'instal.là a Arenys de Munt el Camp d'Instrucció número 2. Les condicions materials del camp foren molt precàries.

Des dels primers mesos de guerra, Arenys de Munt acollí a nombrosos refugiats procedents, la majoria, de Madrid i zona centre , que foren instal.lats a les velles Escoles (rambla Francesc Macià 55). El mes de novembre de 1937 ja eren 250 els refugiats que s'amuntagaven en el vell edifici escolar. També, Can Dorca i Can Delòs (Torrentbó) foren habilitats per tal d'encabir-hi una colònia infantil d'uns 500 nens i nenes de l'Institut d'Acció Social Escolar de La Generalitat. Aquell mateix mes de juliol, i a petició de la Generalitat, Can Jalpí , Can Sala i Ca n'Amar foren cedits al govern basc per tal d'instal.lar-hi colònies infantils. Can Boter fou destinat a colònia de nens a càrrec del consulat de Mèxic, la qual fou inaugurada el mes d'agost. El Remei també acollí una colònia d'infants.

El dia 22 de gener de 1939, l'ajuntament republicà d'Arenys de Munt celebrà la seva darrera sessió. El dia 30 de gener de 1939 les tropes del general Franco entraren a Arenys de Munt. L'ocupació fou ràpida i sense problemes. Can Corrioles estatjà part de les tropes italianes. La secció local de Falange s'instal.là a la Plaça de l'Església i ben aviat s'ocupà dels informes polítics i de les delacions. El dia 5 de febrer de 1939, l'alferes Jesús Zulaica, en nom del Generalíssim, nomenà una primera Comissió Gestora que es féu càrrec del municipi i que estigué presidida per Josep Vernis.

^