El Poble
Publicat el 7 de novembre de 2005
La transició política i la democràcia
El fort creixement demogràfic dels anys 60 es perllongà durant tota la dècada de 1970; els 4.256 habitants de 1975 s'incrementaren fins a 4.531 l'any 1981. La prolongació de l'autopista A-19 ha comportat un augment vertiginós, potser el més fort que s'hagi produït mai en la història d'Arenys de Munt, en el nombre d'habitants: 5.232 habitants l'any 1994, 5.801 habitants l'any 1997.

A partir de 1982-83 la nova crisi industrial, fortíssima a Catalunya, tingué uns efectes devastadors sobre les empreses locals. Algunes de les supervivents tampoc trigarien massa a cessar l'activitat. Des d'aquells anys, la nova zona industrial del Torrent d'en Puig acollí la majoria de noves empreses. Tot i la forta davallada dels darrers anys, el sector secundari encara ocupava un 41'6 % de la població l'any 1989. El sector comercial, en canvi, experimentà un creixement constant, paral·lel a la disminució dels altres sectors: 30 % l'any 1979, 43'6 % l'any 1989.

El darrer ajuntament franquista d'Arenys de Munt hagué de fer front a un ambient social cada cop més crític i polititzat. Des de l'any 1973 fins al 1978 van aparèixer nous mitjans de comunicació locals, com "Nació" o "L'Ou com balla" (1977-1980). Tot i que des del mes de febrer de 1971 es començaren a realitzar sessions de cinema-fòrum, fins l'any 1973 no es constituí la junta directiva del Cine-Club Llanterna, entitat que durant una colla d'anys encetà un àmbit de discussió democràtica entorn de temes que preocupaven en aquells moments. A partir de l'any 1976 tingueren lloc successives "Setmanes de Cultura Catalana" organitzades pel Secretariat Local del Congrés de Cultura Catalana.

Els partits polítics que, a nivell local, actuaren durant la transició política, foren el Partit Socialista d'Alliberament Nacional (PSAN), el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE). Uns mesos després de la mort del general Franco es creà l'Assemblea Democràtica Local. El mes d'agost de 1976, l'Assemblea Democràtica d'Arenys de Munt adreçava un escrit al consistori, acompanyat amb 174 firmes, sol·licitant que aquest s'adherís als quatre punts de l'Assemblea de Catalunya.

L'ordre de 16 de març de 1979 d'Eleccions Locals convocà les primeres eleccions municipals democràtiques. El dia 19 d'abril de 1979 es constituí el primer ajuntament democràtic després de 40 anys de consistoris franquistes. Les eleccions municipals donaren aquest repartiment de regidories: ERC, 6 regidors; CiU, 3 regidors; Entesa Unitària pel Socialisme, 1 regidor; i el Poble Unit, 1 regidor. Com a primer alcalde de la democràcia fou escollit Joan Miquel Figueras.

El dia 5 de maig de 1979 una màquina excavadora enderrocava la creu dels caiguts, la creu que havia fet aixecar Josep Missé l'any 1942. La rapidesa i rotunditat del fet sobtà tothom i, encara més, despertà la indignació dels sectors identificats amb la creu i que, encara no feia quatre dies, manaven al municipi i a l'Estat. El dia 3 de juny, enmig d'un ambient molt tens, tingué lloc l'acte falangista de desgreuge per l'enderroc de la creu.

El mes de juliol es canviaren i retolaren en català els noms dels carrers. Ara tornàvem a tenir oficialment uns noms que mai s'havien perdut: Panagall, Carrer Nou, Carrer Vell, Pasqual... Es van fer desaparèixer els noms més lligats al règim anterior. La Rambla G. Franco passà a ser Rambla Francesc Macià. L'any 1979 també va veure la constitució de les primeres associacions de veïns.

El dia 9 de març de 1983 se celebraren les segones eleccions municipals de la democràcia. El nou ajuntament sorgit de les urnes estigué format per, ERC, 5 regidors; Independents d'Arenys de Munt, 3 regidors; PSC-PSOE, 2 regidors; i CiU, 1 regidor. El nou alcalde passà a ser Sebastià Colomer.

^