El Poble
Publicat el 9 de novembre de 2005
La Guerra (1936-1939)
La confusió dels primers moments, l'extensió i trascendència de la sublevació militar, i el record dels fets d'octubre de 1934, varen motivar que els regidors del Centre Català Republicà emprenguessin el camí de l'exili. El buit de poder creat a nivell municipal fou aprofitat amb celeritat pel Comitè Popular Antifeixista o Comitè de Milícies Antifeixistes, creat arrel mateix de la sublevació, per prendre el control de la població. Durant els primers mesos de guerra funcionà com a màxima autoritat municipal un Comitè de Salut Pública, format per membres de la CNT, de la FAI i de la UGT.

Al llarg de les primeres setmanes, que resultaren força caòtiques, afloraren impetuosament els sentiments anticlericals de bona part de les organitzacions obreres. Aquelles foren les jornades en les quals elements de fora, amb una clara connivència amb elements locals, saquejaren l'església parroquial, enderrocaren l'altar major i tots els altars laterals. En aquest ambient de malfiança i d'un cert descontrol, es produïren els set assassinats de persones estretament vinculades a Arenys de Munt. Coneixem el nom de cinc d'elles. Joan Culubret i Tomàs Guinart, regidors de la Lliga, Feliu Graupera, Francesc Font, propietari dels terrenys de Sobirans, i Blas Lluçà.

Fins al dia 2 de desembre de 1936 no es constituí de manera formal el nou ajuntament revolucionari, el Consell municipal. El consistori estava format per sis membres de la CNT i cinc membres del recentment creat PSUC. Des dels primers moments, Miquel Calafell exercí com a nou alcalde, mentre que Valentí Pascual era nomenat jutge popular.

Des que el comitè prengué el control de l'ajuntament, dedicà una atenció preferent a la finalització de les obres del Grup Escolar. L'avançat estat de l'obra va fer que durant el mes d'abril de 1937 es procedís al trasllat de mestres, alumnes i material escolar cap al nou Grup Escolar. L'escola nova acollí els 580 nens i nenes establerts en aquells moments a Arenys de Munt.

Al llarg dels primers mesos de 1937 es procedí a la col·lectivització d'aquells sectors econòmics del municipi considerats bàsics: transport, indústries, agricultura i propietat immobiliària. Els dos sindicats agrícoles existents al muncicipi, el Sindicat Agrícola d'Arenys de Munt i la Societat Agrícola Arenyenca, s'havien fusionat, tot i que sense perdre la seva personalitat, en un nou sindicat agrícola. També veiem aparèixer una Col·lectivitat Agrícola d'Arenys de Munt, dominada per la CNT, la Unió de Rabassaires i la Secció Camperol de la UGT.

A començament de 1937, d'acord amb el requeriment de la Generalitat, fou remodelat l'ajuntament per donar-hi entrada als membres d'ERC. El nou consell municipal es formà amb 3 membres de la CNT, 2 del PSUC, 3 d'ERC (que quedaren vacants) i 1 de la Unió de Rabassaires. El mes d'abril, el consell acordà l'emissió de paper moneda de circulació local.

El mes d'agost de 1937, la comandància de la Força de Carrabiners sol·licità i aconseguí del Consell municipal la cessió de l'edifici "Manufacturas Colomer". El mes d'octubre de 1937 s'instal·là a Arenys de Munt el Camp d'Instrucció número 2. Les condicions materials del camp foren molt precàries.

Des dels primers mesos de guerra, Arenys de Munt acollí nombrosos refugiats procedents, la majoria, de Madrid i zona centre, que foren instal·lats a les velles Escoles (rambla Francesc Macià 55). El mes de novembre de 1937 ja eren 250 els refugiats que s'amuntagaven en el vell edifici escolar. També, Can Dorca i Can Delòs (Torrentbò) foren habilitats per tal d'encabir-hi una colònia infantil d'uns 500 nens i nenes de l'Institut d'Acció Social Escolar de la Generalitat. Aquell mateix mes de juliol, i a petició de la Generalitat, Can Jalpí, Can Sala i Ca n'Amar foren cedits al govern basc per tal d'instal·lar-hi colònies infantils. Can Boter fou destinat a colònia de nens a càrrec del consulat de Mèxic, la qual fou inaugurada el mes d'agost. El Remei també acollí una colònia d'infants.

El dia 22 de gener de 1939, l'ajuntament republicà d'Arenys de Munt celebrà la seva darrera sessió. El dia 30 de gener de 1939 les tropes del general Franco entraren a Arenys de Munt. L'ocupació fou ràpida i sense problemes. Can Corrioles estatjà part de les tropes italianes. La secció local de Falange s'instal·là a la Plaça de l'Església i ben aviat s'ocupà dels informes polítics i de les delacions. El dia 5 de febrer de 1939, l'alferes Jesús Zulaica, en nom del Generalíssim, nomenà una primera Comissió Gestora que es féu càrrec del municipi i que estigué presidida per Josep Vernis.

^