Ajuntament d'Arenys de Munt
Portada · El poble · Sobre el poble

Textos de Francesc Forn

Arenys de Munt es troba a l'extrem nord-oriental de la província de Barcelona

Des dels seus orígens Arenys de Munt pertany al bisbat de Girona. Amb una extensió de 22'05 km2, limita amb els termes de Sant Vicenç de Montalt, de Dosrius, de Vallgorguina, de Sant Iscle de Vallalta, de Canet de Mar i d'Arenys de Mar. Dins del municipi hi trobem els petits agregats de Torrentbò i de Sobirans, així com nombroses masies escampades pel seu terme i cinc urbanitzacions. El petit nucli urbà, arrapat a la Riera, es troba a 4 km d'Arenys de Mar i de la costa, a 13 km de Sant Celoni, a 10 km de Mataró i a 45 km de Barcelona. El terme queda força ben comunicat amb la carretera comarcal B-511 d'Arenys de Mar a Sant Celoni, amb la BV-5031 de Cornellà a Fogars de Tordera i, darrerament, amb la A-19 que frega el límit meridional del municipi.


Arenys de Munt fou Sant Martí d'Arenys des del seu naixement com a parròquia al segle IX

ParròquiaHistòricament i culturalment, Sant Martí d'Arenys ha estat molt més lligat a les terres gironines que no pas a les comarques barcelonines. Durant tota l'edat mitjana i l'edat moderna formà part del terme del castell de Montpalau, dins del vescomtat de Cabrera i comtat de Girona. Durant el segle XVIII formà part del corregiment de Girona i només la divisió provincial de l'any 1833 l'encabí a la província de Barcelona. A començament del segle XX, les nostres contrades van rebre el nom de Costa de Llevant, que així és com les veien els barcelonins. Més tard, l'any 1936, la divisió comarcal batejà aquest territori amb el nom de Maresme. En realitat, la comarca natural a la qual pertanyen totes les poblacions de l'antic terme de Montpalau, des d'Arenys de Munt i Arenys de Mar fins a Tordera, és la Marina de la Selva. Aquesta pertinença a la comarca natural es basa en unes fondes arrels històriques i uns forts lligams culturals, socials i religiosos.


L'esglèsia de Sant Martí d'Arenys va ser aixecada al segle XVIEsglèsia de Sant Martí d'Arenys

Com la majoria de les esglésies de les nostres contrades segueix l'estil gòtic tardà tot i que incorpora valuosos elements renaixentistes. Al començament de la guerra civil fou cremat el ric patrimoni artístic que contenia. Avui resten unes notables pintures de Pere Serafí i dues talles de Joan de Tours. Dins del terme també es conserva l'ermita de Santa Cecília de Torrentbò, un edifici molt reformat. L'ermita del Remei fou un lloc de devoció popular molt important fins no fa massa anys i centre d'un aplec anual que reunia la gent de Caldetes, Arenys de Mar i Arenys de Munt.





Les ruïnes de l'ermita de Sant Miquel han quedat mig amagades entre la vegetació, prop de la Riera, dins de les propietats del mas Colomer de Sobirans

Dins del casc urbà es conserven dues masies fortificades dels segles XVI i XVII que conserven les seves torres de defensa, Can Bellsolell de la Torre i Can Maiol de la Torre. Fora del poble, Ca n'Amar de la Torre manté intacta la seva torre fortificada. Totes les torres de defensa tenen una base quadrada. Un altre edifici notable de la població és l'edifici de l'Escola Sant Martí, aixecat entre l'any 1933 i l'any 1937, obra postmodernista de l'arquitecte Enric Catà.



La societat arenyenca presenta un moviment cultural molt actiu

La recuperació i rehabilitació de Can Borrell ha estat una fita dins de l'àmbit cultural local. La propera inauguració de la Col.lecció de Zoologia "Jordi Puigduví" ens dotarà d'una primera infraestructura museística. El moviment de puntaires, l'Esbart Dansaire, la PACAAM, el Col·lectiu pel Museu-Arxiu, les Corals, el Grup Fotogràfic, el Centre Moral, la Biblioteca Popular Sant Martí, l'Agrupament Escolta, el Batec, la Fulla, els Premis Torroja, la Biblioteca, la Mostra Literària, el premi de poesia Domènec Perramon, la Primavera de les Arts, els Itineraris històrics i els de natura ...., tot una colla d'entitats i d'inciatives que han col.laborat en la millora cultural del nostre poble. Un poble que, d'altra banda, no ha renunciat a la seva història ni a les seves tradicions, que ha promocionat el ³relleno², ha revitalitzat les bredes, ha impulsat les manifestacions artesanes i ha iniciat la recuperació del seu passat i dels seus personatges il·lustres.