Ajuntament d'Arenys de Munt
Portada · El poble · Marc geogràfic

Textos de Francesc Forn

El relleu

El relleu del terme municipal arenyenc, format per les darreres estribacions de la Serralada Litoral abans d'endinsar-se en el mar, és molt muntanyós. Les zones planes són escasses i queden limitades a les parts baixes properes a la riera i als trams finals dels torrents. Aquesta configuració geogràfica de la zona ha condicionat plenament el tipus i la intensitat de l'activitat agrària, així com les zones on es pogué desenvolupar una urbanització.


El terreny

El terreny és format bàsicament per granits molt antics, intensament erosionats, que han conformat un paisatge de formes arrodonides i de poca alçada. Els granits presenten una forta erosió a causa de l'acció atmosfèrica i una important degradació causada per l'existència d'una capa vegetal consolidada. Aquesta transformació del granit ha permès l'existència del terrer o sauló, tan típic d'aquestes contrades. El terrer, que es desfà amb facilitat, ha facilitat moltíssim la feina dels pagesos (tot i la necessitat d'abundant adob) i ha permès, gràcies al seu alt nivell de porositat, el fet de fornir d'un bon nivell hídric als aqüífers de la zona.

Les alçades més remarcables, tot i no ser gens espectaculars, que trobem repartides per sectors, són : a ponent, el turó del Fangar (314 metres) i el turó de l'Arquer (347 metres); a tramuntana, el Pla de les Bruixes (409 metres), Parent Rost (422 metres) i el Pi de Buac (537 metres); a la banda de ponent, turó del Mig (Pau Soler) (557 metres), turó de la Vilanegra (536 metres), turó de n'Amar (420 metres), turó d'en Borrell (297 metres), el Pollastre (297 metres) i El Remei (206 metres).


Els fondos

Un formació típica i força espectacular de la nostra geografia són els fondos. El camí fondo és un vial excavat al terrer, a una profunditat mitjana d'uns tres metres, seguint normalment un traçat rectilini, que permet una circulació de persones i mercaderies de manera força discreta, ja que queda amagat a la vista des dels altres camins. El fondo més notable que hi ha al terme és el Fondo de Can Rossell. Partint del Panagall el Fondo ens porta, en uns 15 minuts, recte amunt fins al Collsacreu. Aquest fondo fou utilitzat com a camí reial fins a mitjan segle XIX, quan es construí l'actual carretera de Sant Celoni. Tothom feia servir el fondo: els pagesos quan anaven al mercat de Sant Celoni, els carboners i altra gent que treballava al bosc per enfilar-se fins al Montnegre, els bous que portaven la fusta necessària per a la construcció de vaixells a les drassanes d'Arenys de Mar... A més d'aquest fondo, que fou probablement el més concorregut, coneixem el fondo de la Casanova i el fondo del Remei. Els fondos constitueixen, sens dubte, una part destacada del nostre patrimoni geològic i històric alhora, que no podem pas arraconar ni perdre.


El clima

El clima mediterrani suau ens proporciona uns estius calorosos tot i que endolcits per la marinada. L'elevada humitat ambiental fa que, més que de calor calgui parlar de xafogor, una xafogor difícil de suportar els mesos de juliol i agost. Les temperatures mitjanes de l'estiu oscil.len entre els 22 i els 24 graus. Tot i que els hiverns no són gaire freds, el fet de viure en fondalades ocasiona unes elevades humitats que provoquen un fred humit, que va calant, gens agradable. A l'hivern són freqüents les glaçades, tot i que no gaire intenses i de poca durada. Les temperatures mitjanes de l'hivern oscil.len a l'entorn dels10 graus.

Les pluges es caracteritzen per la seva irregularitat. En general, és durant el període primaveral i a la tardor que es dóna la màxima quantitat de pluja caiguda. L'estiu i l'hivern són les èpoques amb menys precipitacions. Ara bé, si observem els episodis puntuals de pluja amb precipitacions superiors a 1 mm per minut, d'acord amb les dades que ens ofereix Oriol Riba, veiem que les precipitacions que ens ocasionaran rierades es concentren al juliol, agost, setembre (màxim), octubre, novembre i desembre. La presència de la neu a les nostres contrades és ben escassa. Alguns hiverns, els Tres Turons i el Collsacreu queden enfarinats durant unes hores. Molt rarament la neu ens sorprèn amb nevades considerables, com la de l'hivern de l'any 1962.


La vegetació

La vegetació de les nostres contrades és la típica mediterrània de pinedes i alzinars, molt degradats per l'acció humana. L'antiga vegetació natural pràcticament ha desaparegut i qui sap si només se n'han conservat petits retalls als alzinars més enlairats de les obagues dels Tres Turons i del Parent Rost. Molts replans ocupats per antigues vinyes han estat abandonats i replantats amb pi pinyer, predominant a les serralades i turons. Aquesta repoblació, amb mires a un millor rendiment econòmic, ha provocat un augment global força important de la massa forestal en tot el terme municipal.

La fesomia paisatgística del solell, sec i asolellat, se'ns presenta molt diferent de la que trobem a l'obaga, humida i ombrívola. La banda solella presenta un clapejat de pinedes (pi pinyer, pi bord, pi pinastre i pi pinassa) amb un dens sotabosc de brucs, cirerers d'arboç, estepes, caps d'ase, gatoses, argelagues..., que es reparteixen per tot el terme, i boscos fragmentats i força degradats d'alzina surera que malviu a les zones més elevades del Parent Rost i Collsacreu. Entre el clapejat verd de les pinedes hi trobem nombrosos erms i matollars atapeïts d'espècies arbustives : ginesta, romaní, farigola, ruda, ginebró, bruguerola... L'obaga presenta una vegetació més rica i ufanosa: alzinars a les obagues dels Tres Turons, Serra Guinart, Serra dels Termes i Serra d'en Sala, amb un ric sotabosc de brucs, estepes, lligabosc, galzerans, heures...; alzines amb roures, a les zones més humides; castanyers a l'obaga del Turó de la Vilanegra i del Turó de l'Amar.

Les zones més humides del Torrent de l'Oradella i la capçalera de la Riera a Sobirans mostren una densa vegetació de bosc de ribera. Verns, oms i avellaners s'han mantingut allà on l'acció humana els ha respectat. Més freqüents, però, són les plantacions arran de torrent de plataners, pollancres, robínies o ailans. L'estrat arbustiu és exuberant : falguera, pota de cavall, cua de cavall, menta borda, ortiga, gatassa, grèvol, maduixera... L'antiga vegetació de ribera que acompanyava els torrents i la Riera fins al seu curs mitjà ha desaparegut del tot sota una acció humana persistent i transformadora. Únicament els marges reconvertits en mots sostenen una comunitat molt empobrida d'alzines, pins, roures, pollancres, canyes, figueres de moro...


Montnegre-Corredor i el Torrent d'Oradella

El Parc Natural del Montnegre-Corredor ha incorporat dintre dels seus límits la zona que voreja el Torrent d'Oradella. Aquesta s'enfila pel Parent Rost i abraça tota l'obaga de Sobirans i dels Tres Turons. Tot i la protecció necessària que el Parc Natural ofereix a aquesta estreta franja, han quedat fora de la seva influència nombroses àrees amb una clara importància paisatgística i ecològica.