El Poble
Publicat el 10 de novembre de 2005
La vegetació
La vegetació de les nostres contrades és la típica mediterrània de pinedes i alzinars, molt degradats per l'acció humana. L'antiga vegetació natural pràcticament ha desaparegut i qui sap si només se n'han conservat petits retalls als alzinars més enlairats de les obagues dels Tres Turons i del Parent Rost. Molts replans ocupats per antigues vinyes han estat abandonats i replantats amb pi pinyer, predominant a les serralades i turons. Aquesta repoblació, amb mires a un millor rendiment econòmic, ha provocat un augment global força important de la massa forestal en tot el terme municipal.

La fesomia paisatgística del solell, sec i asolellat, se'ns presenta molt diferent de la que trobem a l'obaga, humida i ombrívola. La banda solella presenta un clapejat de pinedes (pi pinyer, pi bord, pi pinastre i pi pinassa) amb un dens sotabosc de brucs, cirerers d'arboç, estepes, caps d'ase, gatoses, argelagues..., que es reparteixen per tot el terme, i boscos fragmentats i força degradats d'alzina surera que malviu a les zones més elevades del Parent Rost i Collsacreu. Entre el clapejat verd de les pinedes hi trobem nombrosos erms i matollars atapeïts d'espècies arbustives : ginesta, romaní, farigola, ruda, ginebró, bruguerola... L'obaga presenta una vegetació més rica i ufanosa: alzinars a les obagues dels Tres Turons, Serra Guinart, Serra dels Termes i Serra d'en Sala, amb un ric sotabosc de brucs, estepes, lligabosc, galzerans, heures...; alzines amb roures, a les zones més humides; castanyers a l'obaga del Turó de la Vilanegra i del Turó de l'Amar.

Les zones més humides del Torrent de l'Oradella i la capçalera de la Riera a Sobirans mostren una densa vegetació de bosc de ribera. Verns, oms i avellaners s'han mantingut allà on l'acció humana els ha respectat. Més freqüents, però, són les plantacions arran de torrent de plataners, pollancres, robínies o ailans. L'estrat arbustiu és exuberant : falguera, pota de cavall, cua de cavall, menta borda, ortiga, gatassa, grèvol, maduixera... L'antiga vegetació de ribera que acompanyava els torrents i la Riera fins al seu curs mitjà ha desaparegut del tot sota una acció humana persistent i transformadora. Únicament els marges reconvertits en mots sostenen una comunitat molt empobrida d'alzines, pins, roures, pollancres, canyes, figueres de moro...

^