Notícies
Publicat el 4 de juliol de 2018
Els fons de Magí Borrell i Grobelastic, cedits a l'Ajuntament de Girona

Fons Grobelastic cedits a Ajuntament de GironaLa regidora de Cultura, Tònia Vila, i la historiadora i documentalista de la fàbrica Grober, Mercè Colomer, van assistir a l’acte de cessió del fons de Grobelastic que va tenir lloc a la Sala de Junta de Govern Local de l’Ajuntament de Girona.

El director gerent de la companyia des de 1974, Magí Borrell i Portabella, ha cedit el seu fons i el de l’empresa Grobelastic a la ciutat de Girona perquè es dipositi al Museu d’Història de Girona. El fons inclou materials, objectes i elements diversos procedents de l’antiga fàbrica Grober de Girona que Magí Borrell ha preservat tot aquest temps, entre els quals un teler Jacquard d’inici del segle XX, una màquina trenadora de 1883 o la col·lecció completa de botons de “corozo” fabricats a Girona, a més d’àlbums de fotografies i material de la guarderia.

Seguidament es va descobrir una placa commemorativa en record de les persones que van treballar a la fàbrica Grober. La placa està ubicada a la cruïlla del carrer de Cristòfol Grober amb el carrer de la Sèquia, a la zona on hi va haver la fàbrica des de 1890 fins a 1978.

A l’acte hi han assistit, a més de l’alcaldessa, Marta Madrenas, diversos regidors del consistori gironí, així com l’exalcalde de Girona, Joaquim Nadal, familiars de Magí Borrell i ciutadania a títol individual.


Breu història de la Grober


La fàbrica Grober va instal·lar-se a Girona el 1890, com a indústria tèxtil dedicada a fabricar trenes, fils de seda i cordons. El seu fundador va ser el piemontès Cristòfol Grober Viotti, que havia visitat l’exposició universal de Barcelona del 1888 i va decidir instal·lar una fàbrica a Catalunya, i concretament a Girona, on aprofitava dos factors: l’aigua de la sèquia Monar com a productora d’energia i la pràcticament inexistent indústria moderna important a la ciutat.

El 1892 es va constituir l’empresa Grober y Cía, que substituïa la primera empresa de caràcter eminentment familiar. S’hi fabricaven fils de llana i de cotó, trenes i cordons, i comptava amb un capital inicial de 450.000 pessetes. Així va néixer una de les principals empreses de passamaneria de l’Estat espanyol. Les naus de la fàbrica (que també tenia una altra seu a Bescanó) estaven equipades amb ordidors, telers per fer cintes, màquines de trenar, calderes per rentar la llana, màquines de filar, etc. A més a més, la nova indústria també es va especialitzar en la fabricació de botons, fets amb una espècie de castanya sud-americana que s’anomenava popularment “coco”, inicialment; més endavant, es va emprar el nacre i, ja més modernament, el plàstic.

A inicis del segle XX l’empresa va quedar a mans exclusives de la família Grober i a partir de 1906 l’empresa va començar una veritable i important expansió a tots nivells. Va engrandir l’espai de fàbrica amb l’adquisició de l’antiga Planas i Flaquer, i també amb la de parcel·les sorgides amb l’enderrocament de les muralles. Els nous edificis van incorporar millores en la producció i es va assolir capacitat per a més màquines i per acollir més persones que hi treballaven, augmentant així la capacitat de producció.

A partir de 1919 hi va haver una etapa de creixement i expansió, que es va veure frenada per la Guerra Civil espanyola. L’activitat fabril es va reiniciar el 1939, amb aportacions i innovacions importants en el procés industrial i de producció i exportació.

La instal·lació de la Grober a Girona va significar canvis importants i favorables per a la ciutat: nous hàbits socials, noves formes de vida, impuls econòmic, etc. El 1911 hi treballaven 1.100 persones, i el 1914 ja eren 1.500 (en un moment en què la ciutat tenia uns 17.000 habitants). Cal destacar que predominaven les dones obreres, que eren el 80%: 929 el 1911, davant dels 123 homes.

És important destacar també la tasca social de la Grober, que va tenir una guarderia, disposava de menjadors per a les persones que hi treballaven, tenia seccions culturals i lúdiques (Orfeó Cants a la Pàtria), una escola d’ensenyament primari i també una escola d’oficis i arts decoratives.

Als anys 70 la crisi internacional i les diferents dinàmiques empresarials van provocar que la Grober fos traslladada a Bescanó (1978). El 1976 es van enderrocar els edificis històrics de la fàbrica de Girona i el 1982 l’Ajuntament de Girona va construir la plaça de la Constitució (actualment, plaça de l’1 d’Octubre de 2017) en uns espais que havien ocupat els edificis i la fàbrica Grober. El 1984 la fàbrica de Bescanó també va ser desmantellada, i va quedar tan sols la fàbrica Grober d’Arenys de Munt, avui reconvertida en Grobelastic, i en ple rendiment i activitat.

Compartir:Comparteix al FacebookCompartir a Twitter
^