Portada · Cultura i Festes · Regidoria de Cultura i Festes · Breu història de la sardana
Breu història de la sardana

Encara que l’apel·lació de sardana, com a ball, es troba escrit ja des de mitjans del segle XVI, la sardana tal com actualment es coneix és relativament moderna. No tenim notícies exactes de com era el ball de la sardana en seu origen ni de com es ballaven les que se citen en els documents del segle XVI al XIX. El que sabem és que al segle passat, juntament amb el contrapàs, es ballava la sardana curta, que va desaparèixer just en el moment en què la sardana anomenada “llarga”, que és l’actual, es va imposar popularment. La sardana, com a ball dels catalans, s’inicia amb la reforma de la cobla i amb l’estructura musical que realitzà Pep Ventura a la dècada del 1840 al 1850.

Efectivament, podem dir que durant aquesta dècada es crea la sardana. Encara que la vida de Pep Ventura en aquests anys ens és poc coneguda, ens atrevim a afirmar que per a ell va ser una època de gran activitat. Va ser l’època en què es va interessar per reformar i activar la cobla; quan coneix Antoni Turon de Perpinyà i amb ell dissenyen la nova tenora, instrument que situen com a eix central de la renovada ordenació musical; quan fa més llarga la sardana curta, salvant-la de l’apatia en què sembla trobar-se, per crear la sardana actual; i quan els primers sardanistes s’entusiasmen amb això fins al punt que Miquel Pardàs pot fer imprimir, encara que breument, el seu primer tractat sobre el ball de la sardana: Mètode per ballar la sardana llarga.

La sardana va seguint el seu curs. L’any 1859 es constitueix la cobla L'Empordanesa, i aquest mateix any Clavé fa la seva estrena d’El pom de flors i obté gran èxit amb l’aire de sardana amb què estava compost el tema.

A partir del 1860, la sardana es propaga fins a Barcelona. La cobla de Pep Ventura és convidada a participar a la festa que se celebra a Montserrat en ocasió de la visita de la Reina Isabel II. En aquests actes també hi participa Miquel Pardàs, juntament amb els altres dansaires, per ballar la sardana. Aquest mateix any, Pep Ventura fa l’estrena de la sardana Arri Moreu, que guanya gran popularitat.

La sardana es va anar expandint de forma semblant pels llocs de l'Empordà i de la Selva, i d’aquí a tot Catalunya. A Santa Coloma de Farners, l’any 1856, durant la Festa Major es ballava el contrapàs i la sardana. També es conserva documentació on consta que l’any 1870 les sardanes es ballaven a Banyoles, Besalú, Olot, Palamós, Tordera, etc.

El camí per a la sardana no sempre va ser planer; al llarg del segle XIX ja va sofrir prohibicions i persecucions segons el règim polític del moment. Va ser a l’època de la Primera República quan va ser ben rebuda i van gaudir d’una triomfal acceptació les cobles de Pep Ventura i de Cardoneda, amb la seva estrena conjunta Per tu ploro.

L’Associació d’Empordanesos va contribuir enormement a l’establiment de la sardana a Barcelona, organitzant ballades de sardanes en diferents llocs. La fundació de l’Orfeó Català també hi va contribuir dedicant una especial atenció a la música popular catalana, així com l’estrena en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona de l’òpera Garin, del mestre Tomàs Breton, en la qual figura una sardana que el dia de l’estrena va haver de repetir-se tres vegades després de la persistent insistència del públic.

Una vegada acceptada i reconeguda a Barcelona, la difusió de la sardana a la resta de comarques catalanes va ser considerable. Va ser així com la sardana va entrar amb bon peu  al segle XX, en el qual aconsegueix, malgrat els corresponents alts i baixos, deguts a l’exigència dels avatars polítics, l’èxit que fins avui dia l’acompanya.

La música actual de la sardana és tocada per una cobla, que en general consta de 12 instruments tocats per 11 músics. Quatre d'aquests instruments (tenoratibleflabiol i tamborí) són instruments típicament catalans; els altres quatre són més convencionals (contrabaix, trompetatrombó i fiscorn).

Rajola sardana

Clicant sobre els enllaços, marcats de color rosa, podeu accedir a més detalls sobre el contingut.

Taula de continguts

^