Portada · Cultura i Festes · Regidoria de Cultura i Festes · Sardanes i himnes
Sardanes i himnes

Clicant sobre els enllaços, marcats de color rosa, podeu accedir a més detalls sobre el contingut.
Clicant sobre els títols de les sardanes o himnes, en trobareu la versió tocada o cantada al Youtube.


SARDANES:

La Puntaire

Escrivia Joan Maragall: “La sardana és la dansa més bella de totes les danses que es fan i es desfan”. Una dansa en la que tothom hi cap i ningú és mai rebutjat. Sense cap mena de dubte, podem constatar la bellesa d’aquesta música íntima i pròpia dels catalans escoltant aquest himne de defensa aferrissada de la terra catalana.

La Moreneta

Encara que el moment de l’aparició de la sardana roman desconegut, existeixen testimoniatges de la seva popularitat des del segle XVI. La composició de la cobla i la coreografia actual de la dansa van ser fixades i unificades al segle XIX. Alguns experts mantenen que la sardana té dos mil anys d'antiguitat, però són abundants les llegendes que fixen el seu principi a l'antiga Grècia, on les danses circulars, donant-se les mans, ja s'estilaven. El 1947 Antoni Carcellé va composar una sardana immortal dedicada a la Nostra Verge de la muntanya sagrada de Montserrat, la verge morena que fóra blanca.

La Santa Espina

És la sardana més emblemàtica i constitueix un himne patriòtic per als catalans. Forma part de la sarsuela del mateix títol escrita per Àngel Guimerà amb música d'Enric Morera. Va estrenar-se el 1907, al Teatre Principal de Barcelona. Va ser prohibida durant les dictadures de Primo de Rivera i Franco.

HIMNES:

Els Segadors

És l'himne nacional oficial de Catalunya. El seu origen data de la Guerra dels Segadors, al segle XVII. L'himne fa una crida per defensar la llibertat de la terra. La lletra actual és d'Emili Guanyavents i data de 1899.

El Cant de la Senyera

És una composició del mestre Lluís Millet sobre un poema de Joan Maragall, compost expressament com a himne de l'Orfeó Català. Es va estrenar a Montserrat l'any 1896 a la cerimònia de la benedicció de la senyera. Va ser prohibit pel règim franquista del 1939 al 1960. També va actuar de facto com a himne, en competència amb Els Segadors, quan aquest últim encara no havia estat oficialitzat.

Taula de continguts

^