Portada Ě El poble Ě Sardanes i himnes
Sardanes i himnes

Clicant sobre els enllašos, marcats de color rosa, podeu accedir a mÚs detalls sobre el contingut.
Clicant sobre els tÝtols de les sardanes o himnes, en trobareu la versiˇ tocada o cantada al Youtube.


SARDANES:

La Puntaire

Escrivia Joan Maragall: “La sardana Ús la dansa mÚs bella de totes les danses que es fan i es desfan”. Una dansa en la que tothom hi cap i ning˙ Ús mai rebutjat. Sense cap mena de dubte, podem constatar la bellesa d’aquesta m˙sica Ýntima i pr˛pia dels catalans escoltant aquest himne de defensa aferrissada de la terra catalana.

La Moreneta

Encara que el moment de l’apariciˇ de la sardana roman desconegut, existeixen testimoniatges de la seva popularitat des del segle XVI. La composiciˇ de la cobla i la coreografia actual de la dansa van ser fixades i unificades al segle XIX. Alguns experts mantenen que la sardana tÚ dos mil anys d'antiguitat, per˛ sˇn abundants les llegendes que fixen el seu principi a l'antiga GrŔcia, on les danses circulars, donant-se les mans, ja s'estilaven. El 1947 Antoni CarcellÚ va composar una sardana immortal dedicada a la Nostra Verge de la muntanya sagrada de Montserrat, la verge morena que fˇra blanca.

La Santa Espina

╔s la sardana mÚs emblemÓtica i constitueix un himne patri˛tic per als catalans. Forma part de la sarsuela del mateix tÝtol escrita per └ngel GuimerÓ amb m˙sica d'Enric Morera. Va estrenar-se el 1907, al Teatre Principal de Barcelona. Va ser prohibida durant les dictadures de Primo de Rivera i Franco.

HIMNES:

Els Segadors

╔s l'himne nacional oficial de Catalunya. El seu origen data de la Guerra dels Segadors, al segle XVII. L'himne fa una crida per defensar la llibertat de la terra. La lletra actual Ús d'Emili Guanyavents i data de 1899.

El Cant de la Senyera

╔s una composiciˇ del mestre LluÝs Millet sobre un poema de Joan Maragall, compost expressament com a himne de l'Orfeˇ CatalÓ. Es va estrenar a Montserrat l'any 1896 a la cerim˛nia de la benedicciˇ de la senyera. Va ser prohibit pel rŔgim franquista del 1939 al 1960. TambÚ va actuar de facto com a himne, en competŔncia amb Els Segadors, quan aquest ˙ltim encara no havia estat oficialitzat.

Taula de continguts

^