Ajuntament d'Arenys de Munt
Cercle d'Estudis de la Bíblia www.arenysdemunt.cat/entitats

Dades de l'entitat
Entitat: Cercle d'Estudis de la Bíblia
Àmbit: Cultural
Adreça: 08358 Arenys de Munt
Maresme (Catalunya)

E-mail: bntcoll
@gmail.com
Enllaços recomanats
Bíblia Catalana.Traducció Interconfesional.
Tots els llibres de La Bíblia.Molt útil.
ABC.Associació Bíblica de Catalunya
CET.Conferència Episcopal Tarraconense
Abadia de Montserrat
Framenors Caputxins de Catalunya
Comunitat de Taizé
Actualitzar pàgina
Autenticació
Cercle d'Estudis de la Bíblia

DIUMENGE IV (B) de durant l'any
DIUMENGE IV (B) de durant l'any

Guarició d'un home posseït d'un esperit maligne
(Lc 4,31-37)
21 Després van anar a Cafarnaüm. El dissabte, Jesús entrà a la sinagoga i ensenyava. 22 La gent estava admirada de la seva doctrina, perquè els ensenyava amb autoritat i no com ho feien els mestres de la Llei.
23 En aquella sinagoga hi havia un home posseït d'un esperit maligne, que es posà a cridar:
24 --Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: el Sant de Déu!
25 Però Jesús el va increpar dient:
--Calla i surt d'aquest home.
26 Llavors l'esperit maligne el sacsejà violentament, llançà un gran xiscle i en va sortir. 27 Tots quedaren molt sorpresos i es preguntaven entre ells:
--Què és tot això? Una doctrina nova ensenyada amb autoritat! Fins i tot dóna ordres als esperits malignes i l'obeeixen!
28 I la seva anomenada s'estengué de seguida per tota la regió de Galilea.

Comentari

Un home posseït d’un esperit maligne dins de la sinagoga, pregava i escoltava, però al pobre home no li servia de res. El diable, per contra, havia trobat una manera eficaç de desacreditar la religió: tots aquells rituals no eren capaços d’alliberar aquell home.
Jesús entra i marca la diferència. Aquell pobre home posseït pel diable no pot suportar la presència d’aquell que ensenya amb autoritat una doctrina nova, es posa en evidència i sucumbeix a l’ordre de Jesús. Surt de l’home, que pateéis una crisi però per fi queda alliberat.
També a les nostres comunitats podem trobar persones encadenades pels mals esperits del fanatisme, el rigorisme, l’autoritarisme, el control dels altres, fins i tot l’abús dels més febles. Els ritus i devocions no tenen cap poder sobre aquests mals esperits, fins i tot soviet els reforcen en donar una aparença de bondat.
Només am la trobada directa amb la persona de Jesús trasbalsa els mals esperits i allibera les persones.
La salut d’una comunitat cristiana no depèn de les formes externes sinò del reconeixement de l’autoritat de Jesús.


- - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - - -



LA CIÈNCIA I LA FE.

Molt jovent d’instituts i universitat en converses et fan saber que no creuen, en passen dels continguts de la fe, es declaren ateus o agnòstics.  
Et diuen que només creuen en la ciència, en tot allò que és pot mesurar i és demostrable.
Et diuen convençuts que només la ciència ens anirà rescatant de la ignorància, i que la tecnologia ens anirà alliberant de les necessitats i misèries que ens impedeixen de viure feliços.  
Amb aquest pensament,  la ciència seria la gran esperança per a l'home. Per contra, la fe, hauria complert un paper important i útil en l'època precientífica, quan l'home primitiu i ignorant necessitava sentir-se protegit pels déus enfront de les forces desconegudes de la naturalesa; però ara, a mesura que la ciència anirà alliberant l'home de la ignorància i de la misèria, la fe i la religió anirà desapareixent, perquè ja no tindrà cap utilitat.
I així es queden tan amples, i pel que sembla comparteixen molts altres.  
Aquesta idea té molta història. Encara que alguns poden pensar que és innovadora. Va ser molt treballada i escampada en l'època de les llums. D'aleshores ençà ha fet molt camí i a vegades apareix a l'escenari de l'actualitat amb la força d'una novetat.  El que passa, però, és que actualment en els ambients científics ja no es respira l'optimisme d’altres èpoques.
Avui són molts els savis per als quals és evident que el progrés científic no pot confondre's amb el desenvolupament i humanització de l'home.

La revelació no ensenya res respecte del curs de les estrelles, l’evolució del món i altres coses semblants. La ciència no ensenya res respecte a la realitat més profunda de la nostra vida i del nostre destí.
Amb tot, cal cercar una veritat.

La ciència ens pot proporcionar solucions per a alguns problemes, però no podem esperar d'ella la solució del problema de l'home o, si voleu, de l'home com a problema.
La ciència per si sola no té direcció, s'ha d'encarrilar, el progrés que ella pot donar-nos depèn de la direcció que li assenyali l'home.  
De fet, per desgràcia, la ciència i la tècnica han desembocat en el produccionisme, el consumisme artificial i compulsiu, i la desigualtat cada vegada més accentuada entre uns pocs privilegiats i una immensa multitud de marginats. Per un veritable progrés humanitzador, és necessària una direcció presa des de més amunt de la nostra raó orgullosa i egoista, una direcció que porti a la construcció d'una humanitat més justa, més fraterna i més lliure. Si no correm el risc del que ens adverteix Jesús en aquest proverbi: “ Un cec seria capaç de guiar un altre cec?  ¿No caurien tots dos dins un clot? (Lc 6,39)  

La ciència por purificar la religió de l'error i la superstició; la religió pot purificar la ciència de la idolatria i els falsos absoluts amb data de caducitat.

La fe, la referència, i la confiança en Jesucrist, és més necessària que mai, per ser una llum capaç de donar sentit a la nostra efímera vida present.


bnt

-O-O-O-O-O-O-O-O-O-O-O-O-O-O-O-O-O-O-O

No serem presoners d’allò que és efímer
Dij, 5/12/2013 - Papa Francesc

Avui voldria reprendre l'afirmació: "Crec en la resurrecció de la carn." Es tracta d'una veritat que no és pas simple, ni gens evident, perquè en viure immersos en aquest món, no ens és fàcil d'entendre la realitat futura que ens espera. Però l'Evangeli ens il·lumina: la nostra resurrecció està estretament lligada a la resurrecció de Jesús; el fet que Ell ressuscités d’entre els morts és la prova que existeix la resurrecció dels morts. Voldria presentar alguns aspectes sobre la relació que hi ha entre la resurrecció de Crist i la nostra resurrecció. Ell ha ressuscitat, i com que ha ressuscitat, nosaltres també ressuscitarem.

En primer lloc, la pròpia Sagrada Escriptura ens mostra el camí que mena vers la fe plena en la resurrecció dels morts, la qual s'expressa com a fe en Déu, Creador de tota la persona ‒cos i ànima‒ i com a fe en el Déu alliberador, el Déu fidel a l'aliança amb el seu poble. El profeta Ezequiel, en una visió, contempla els sepulcres dels deportats que s’obren: llavors, veu els ossos secs que tornen a la vida gràcies a la infusió d'un esperit vivificant. Aquesta visió expressa l'esperança en la futura "resurrecció d'Israel", és a dir, en el renaixement del poble derrotat i humiliat (cf. Ez 37,1-14).

Jesús, en el Nou Testament, duu a compliment aquesta revelació, i vincula la fe en la resurrecció amb la seva pròpia persona, i diu : "Jo sóc la resurrecció i la vida" (Jn 11,25). En efecte, el Senyor Jesús ressuscitarà l'últim dia a tots aquells que hagin cregut en Ell. Jesús va venir per estar-se amb nosaltres, es feu Home com nosaltres, semblant en tot menys en el pecat; d'aquesta manera, ens ha pres amb ell en el seu camí de retorn al Pare. Ell, el Verb encarnat, que va morir per nosaltres i va ressuscitar, dóna als seus deixebles l'Esperit Sant com a garantia de la plena comunió en la glòria del seu Regne, que esperem atents i vigilants. Aquesta actitud d’espera, aquesta expectativa és la font i la raó de la nostra esperança, una esperança que, si hom la conrea i la vetlla, si la conreem i vetllem degudament es converteix en llum per il·luminar la nostra història personal i també la història comunitària. Recordem-ho sempre: som deixebles d'Aquell que va venir, que ve cada dia i seguirà venint fins al darrer dia. Si reeixim a tenir més present aquesta realitat, llavors no ens afectarà tant la realitat quotidiana, no serem presoners d’allò que és efímer, i estarem més disposats a caminar amb un cor misericordiós en el camí de la salvació.

Un altre aspecte: què significa ressuscitar? La resurrecció de tots nosaltres serà duta a terme l’últim dia, a la fi del món, gràcies a l'omnipotència de Déu, que tornarà la vida als nostres cossos, unint-los novament a l'ànima, en virtut de la resurrecció de Jesús. Aquesta és la raó fonamental: com que Jesús ha ressuscitat, nosaltres ressuscitarem; tenim posada l’esperança en la resurrecció, perquè Ell ha ens ha obert la porta a aquesta resurrecció. I aquesta transformació, la transfiguració del nostre cos ja es va preparant en aquesta vida en mantenir una relació amb Jesús a través dels sagraments, especialment l’Eucaristia. Nosaltres, que al llarg d’aquesta vida ens nodrim del seu Cos i la seva Sang, ressuscitarem en Ell, amb Ell i per Ell. Així com Jesús ha ressuscitat amb el seu propi cos, però no ha tornat a una vida terrenal, així mateix també ressuscitarem amb els nostres cossos, que seran transfigurat com cossos gloriosos. Tanmateix, això no és pas mentida! Això és ben cert. Creiem que Jesús ha ressuscitat, Ell és viu aquí i ara, en aquest moment. Però, creieu de debò que Jesús és viu? I si Jesús és viu, creus que permetrà que morim i no ens farà ressuscitar? No, de cap manera! Ell ens està esperant, i donat que Ell ha ressuscitat, la força de la seva resurrecció ens farà ressuscitar a tots nosaltres.

Un element final: en aquesta vida tenim ja en nosaltres una participació en la resurrecció de Crist. Si bé és cert que Jesús ens ressuscitarà al final dels temps, també és cert que, en un cert aspecte, ja hem ressuscitat amb Ell. La vida eterna comença ja en aquest moment, es va iniciant durant tota la vida, la qual està orientada cap aquest moment de la resurrecció final. I ben mirat, de fet ja hem ressuscitat pel Baptisme, on hem estat incorporats en la mort i la resurrecció de Crist, participem de la vida nova que és la seva vida. Per tant, bo i esperant l’arribada del darrer dia, portem ja en nosaltres mateixos una llavor de la resurrecció, com anticipació de la resurrecció que rebrem en herència. Per aquest motiu, també el cos de cada un de nosaltres és com un ressò de l’eternitat, i sempre ha de ser respectat; però, sobretot cal que sigui respectada i estimada la vida dels que pateixen, perquè ells senten la proximitat del Regne de Déu amb aquella condició de vida eterna a la qual ens encaminem. Aquest pensament ens dóna esperança: estem tots fent camí vers la resurrecció. Veure Jesús, trobar-se amb Jesús: aquesta és la nostra joia! Ens trobarem tots junts ben aviat, no pas aquí a la plaça, sinó en un altre indret, però plens de goig. Sí, aquest és el nostre destí!
 
-O-O-O-O-O-O-O-O-O-O-O-O-O-O-O-O-O-O-O-O

Ara, convertiu-vos” ens diu el Senyor

La primera paraula de Jesús quan inicia la seva missió és “convertiu-vos”.  Gireu-vos de cara a Déu, canvieu, renovelleu-vos interiorment. Ha arribat el temps del Regne. Renoveu el cor perquè pugueu acollir el do de Déu. Si no, el pes de les nostres misèries i pecats, la càrrega de les nostres debilitats i incoherències s’aniria fent cada cop més insuportable. Només amb el perdó i la pau de Dèu podem alleujar aquest llast, purificar el notre cor pecador i recomençar una vida del tot nova.
D’aquí partim: del reconeixement humil que som pecadors. Fem el mal, perjudiquem els altres, deixem de fer el bé.  Qui es presenta davant Déu refiat que és just i, a més, mensprea els altres, es perd el do del seu amor perdonador. Per contra qui s’humilia davant Déu amb el reconeixement del propi pecat, en surt perdonat (Lc 18,9-14).
El reconeixment de le pròpies errades és una actitud assenyada: només així ens podem corregir i millorar. Només així podem complir la principal responsabiliat: a realització de la pròpia persona. Aquest és el projecte que ens ha confiat el nostre Creador: ser persona, lliure, feliç, fraterna. Per la fe, hem acceptat el model de persona que volem ser: Jesucrist. Assemblar-nos a ell, pensar, sentir, veure i actuar com ell. Tenir els seus criteris de vida, això és el que volem.
Finalment unes paraules del Papa Benet XVI, en la seva última audiència general: “Voldria que cadascú es sentís estimat per Déu que ha donat el seu Fill per nosaltres i que ens ha mostrat el seu amor sense límits. Voldria que cadascú sentís l’alegria de ser cristià... Sí, estem contents pel do de la fe; és el bé més preciós, que ningú no ens pot prendre! Agraïm el Senyor per aquest motiu cada dia, amb la pregària i amb una vida cristiana coherent”...    

-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0-0



Cal pregar?

- No tinc temps.

- Ho faig com puc.

- Quant tinc una necessitat.

I respostes similars.

És a dir, els cristians coneixem el valor de la pregària, però hem de confessar, que no és el temps allò que ens manca, sinó la fe.

En la mesura en què estiguem convençuts de la importància de la pregària, trobarem el mitjà de fer-li un lloc en la nostra vida.

Si tant sols és un luxe o una xerrameca inútil, és ben cert que no hi ha temps. Si és una necessitat per a la vida, com menjar o dormir, aleshores l’objecció “no tenim temps” és absurda, tan absurda com la d’un malalt que digués al metge que no té temps de menjar o de prendre el seu remei; o tan detestable com confessar a algú que estimem que no tenim temps per a pensar en ell.
 
Hem sorprenia quant llegia a l'evangeli que Jesús dormia, mentre els apòstols treien aigua de la barca que s'enfonsava, «Tot d'una es va aixecar una gran tempesta en el llac, fins al punt que les onades cobrien la barca. Però Jesús dormia». (Mt 8-24), Jesús reposa confiat al Pare perquè ha estat amb Ell pregant de nit, clar, per això els diu: "homes de poca fe".  Jesús pregava de nit,  i de bon matí predicava a la sinagoga o allà on fos. I per la seva alta missió  recomanava als deixebles la pregària i el dejuni per a foragitar "els dimonis" que prenen possessió de la llibertat i dignitat humana.
"Tasteu i veureu que n'és, de bo, el Senyor; feliç l'home que s'hi refugia! (Sl 34-9)
Cal tenir fe, constància, fidelitat, el Senyor no es fa esperar, Ell sempre hi és. Cal sintonitzar amb l'Evangeli, la Paraula de Déu, i els fruits espirituals que experimentarem, són tant evidents com aquell qui comença a fer gimnàs diàriament i amb poc temps pot notar la seva transformació i millorament físic.  


=o=o=o=o=o=o=o=o=o=o=o=o=o=o=o=o=o=o=o=o=o=o=o=o=o=o=o

Quin esperit ens mou?, amb quin esperit servim?, Construïm positivament, o el revers ens domina?

Sant Agustí, ens diu a les seves Confessions c.VII.5,7,11, que esbrinava l'origen del mal i no encertava a trobar-hi explicació.

El Gènesi, ens diu que tota la creació emanava de la saviesa del Déu bo, tota ella era curulla de la seva bondat. (Gen 1,10)
Amb tot, el mal en el nostre món és evident, el mal pren forma de moltes maneres diferents: esperit de confusió i de rebel.lió, filosofies de l'absurd, polítiques de disgregació, l'odi entre classes socials, interessos terrenals de poder, l'ideal d'un paradís a la terra, que enfronta els uns amb altres, l'avidesa del diner i dels plaers que fan embogir i està reduint la dignitat humana a una colla d'assassins. El desenfrenament de la sexualitat, els divorcis que han fragmentat, reduït i enemistat les famílies, les drogues que aviat convertiran les persones en una massa de larves de bogeria i éssers moribuds, la pràctica de l'abortament que causa veritables matances d’èssers humans abans de néixer. Mares que maten els fills abans de néixer, les injustícies de tota mena, la fam, les guerres i violències escampades arreu del món.
"Quant més s'allunya l'home de Déu, més bèstia es torna". Pitjor.
La humanitat, per la seva pròpia feblesa, ha pervertit aquella originalitat d'éssers creats a imatge dels éssers divins, i així necessita adherir-se urgentment als designis del Pare, plegar-se a la seva voluntat, doncs corre el greu perill de caure als paranys de l'enemic que des de l'inici només posa entrebancs al seu projecte creador, l'esperit Maligne.

Per Crist, el Fill, estem destinats a un gran futur, a unes promeses eternes admirables, per això l'esperit Maligne odia el projecte creador del món físic, odia encara més els homes pel seu alt destí i els entrebanca per què aquest projecte no arribi a bon terme.
Estem al bell mig dels batalles que sens plantejen diariament, en el particular temps en el qual encara estem encerclats, és la prova que se'ns proposa en el breu temps de la nostra vida, que ens toca a escollir i decidir lliurament en quin bàndol volem estar, amb quin esperit actuem a cadascuna de les nostres accions, relacions, en el parlar i en el fer de cada dia, quin esperit ens guia, de voler el bé, constructiu, d’estimació, o bé per un esperit negatiu, d’odi, enveja, luxúria, gola, avarícia, mandra, ira, supèrbia, pecats capitals de sempre i actuals contra l’ecologia, contaminant, contribuir a la injustícia amb la riquesa excesiva, consiència distorsionada en que s’ha perdut el sentit de pecat i absència dels valors que ens han configurat fins avui al llarg de la història.
 etc. i és que l’arribada propera de Jesús al món sembla provocar una reacció enèrgica de les forces del mal en la seva darrera batalla.
Fins que no hem topat amb “la crisi”, no ens hem començat a desvetllar dels mals que personalment hem atiat.

El Nou Testament va ple de la convicció que hi ha un poder dolent, obscur i intel·ligent que domina el món. De fet, en el relat de les temptacions, el propi diable manifesta aquesta convicció: Et donaré tota l’autoritat i la glòria d’aquests reialmes: me l’han confiada a mi, i jo la dono a qui vull (Lc 4, 6). El diable al temptar Jesús, vol obligar-lo a manifestar el seu poder per tal que acabi assumint-lo com un instrument normal d’imposició del Regne esperat. Jesús no cedirà a la temptació. A Getsemaní aturarà la resistència armada dels deixebles, i a la creu no baixarà. Jesús haurà fet servir el seu poder per alliberar els endimoniats, però no per salvar-se a si mateix, ni per imposar la seva autoritat al món.
Si el mal té intel·ligència, és bo que en siguem conscients. Si en el camí del bé ja ens adonem que caminem més aviat insegurs, més alerta hem d’anar encara si sabem que algú ens vol fer la traveta.

Els cristians hem estat batejats en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant, seguint el manament del diví mestre donat als apòstols (Mt 28-18,19), i el Senyor ha revelat la seva ajuda pels darrers temps, si els cristians primer donem bon exemple, actuant en el nom de la Santíssima Trinitat, en la pregària, en l’adoració i en el treball diari, només així conjurarà el Maligne que planeja sobre cadascú. És l’hora d’estar alerta sobre nosaltres mateixos pel nostre propi bé, pel bé de tots, pel futur proper.




= = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = =
L'autoritat del Fill

Llavors Jesús prengué la paraula i els digué:
Us ben asseguro que el Fill no pot fer res pel seu compte, fora d'allò que veu fer al Pare: allò que fa el Pare, ho fa igualment el Fill.
El Pare estima el Fill i li mostra tot el que fa. I encara li mostrarà obres més grans que aquestes, i en quedareu meravellats.
Perquè així com el Pare ressuscita els morts i els dóna la vida, també el Fill dóna la vida a qui vol.
I el Pare no s'ha reservat de judicar ningú, sinó que ha confiat al Fill tot el judici, perquè tots honorin el Fill com honoren el Pare. El qui no honora el Fill, tampoc no honora el Pare que l'ha enviat.
Us ben asseguro que els qui escolten la meva paraula i creuen en el qui m'ha enviat, tenen vida eterna; i en el judici no seran condemnats, perquè ja han passat de la mort a la vida.
Us ben asseguro que arriba l'hora, més ben dit, és ara, que els morts sentiran la veu del Fill de Déu, i els qui l'hauran escoltada viuran.
Perquè així com el Pare té vida en ell mateix, també ha concedit al Fill que tingui vida en ell mateix. I li ha donat poder de judicar, ja que és el Fill de l'home. No us estranyeu d'això: ve l'hora que tots els qui són als sepulcres sentiran la seva veu i en sortiran; els qui hauran fet el bé, per a ressuscitar a la vida, i els qui hauran obrat el mal, per a ressuscitar condemnats.
Jo no puc fer res pel meu compte: judico segons allò que sento, i el meu judici és just, perquè no busco de fer la meva pròpia voluntat, sinó la voluntat del qui m'ha enviat.
(Jo 5,19-30)

o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o o



El món o la vida.
Som ambiciosos per naturalesa. Mai no acabem d’estar satisfets amb el que tenim i cada vegada aspirem a aconseguir més i més. Desitgem béns i seguretats de tota mena. Voldríem tenir-ho tot. I sovint la nostra ambició es basa en uns criteris molt materialistes: busquem diners, riqueses, possessions i comoditats, pensant que així tindrem la felicitat.

Aquesta mentalitat no és nova. Ha existit des de sempre. També es donava en temps de Jesús. Ell s’esforça contínuament per canviar-la entre els seus oients. En algunes ocasions ho fa de manera directa i contundent; per exemple, en el primer diàleg amb els deixebles a pro-pòsit de la seva passió i la seva mort. Jesús els anuncia que quan arribin a Jerusalem serà detingut per les autoritats, que el condemnaran a mort, el torturaran i l’executaran. Pere té una reacció totalment lògica i humana, i intenta convèncer Jesús que això no passarà. Jesús no el deixa continuar, li diu que no pensa com Déu sinó com els homes, i arriba a tractar- lo de Satanàs! Poques vegades usa un llenguatge tan dur i contundent.

En aquest moment és quan Jesús aprofita l’ocasió per mostrar la inutilitat de l’ambició desmesurada: la recerca contínua de riqueses, de poder i de seguretat no por ta enlloc.
Jesús hi contraposa un valor indiscutiblement millor i més necessari: la vida. Assegura que no serveix de res arribar a posseir el món sencer si això comporta perdre la vida. A més, la vida que Jesús proposa de buscar és la que dura per sempre, la que és plena i autèntica.
La vida veritable i duradora no la podem comprar ni amb tot l’or del món. Per tant, és inútil dedicar energies a acumular riqueses que no ens poden assegurar la vida. En canvi, Jesús la promet als qui estan disposats a seguir-lo en el camí de la creu, que és el de la renúncia a l’ambició personal i el de la donació generosa i incondicional als altres.

Agustí Borrell

= = = = = = = = = = = = = = = = = =

Vida nova en el vostre cor!

Cauen les torres de l’orgull humà i provoquen morts i guerres. Terratrèmols i tsunamis s’emporten i arrosseguen cases i persones... L’energia nuclear retinguda per l’home s’escapa del seu control i produeix contaminacions mortals. Les dificultats de relació dels individus i de les nacions desemboquen en lluites de prepotència. Els problemes de convivència busquen solucions en les lleis del més fort, més que no pas en el dret del més feble...

L’escenari del món és sempre el de l’expulsió de l’Edèn. Però, és que Jesucrist ha vingut al món en va? Semblaria que sí, si ens quedéssim a amb les imatges que les pantalles de la televisió porten a les nostres cases i s’imposen a la nostra atenció; però la realitat profunda s’escapa a tota documentació dels mass media perquè es busca en una dimensió que els és negada, que necessàriament transcendeix tota anàlisi científica i és irreductible a una documentació fotogràfica. La realitat no està limitada als escenaris apocalíptics dels nostres dies, però encara ho és menys la del benestar, aparent o enlluernador, del món del plaer que se’ns proposa diàriament a la nostra atenció.

Entre aquests extrems hi ha una humanitat que no és notícia, que no desvetlla l’atenció de la premsa, però regeix i sosté el món: és la multitud dels que honoren, encara que no en tinguin plena i explícita consciència, la Imatge que porten en si mateixos (Gn 1, 26-27). La realitat, i és present en tots els racons de la Terra, és la del qui estima la imatge de Déu que porta en si mateix, encara que no la vegi nítidament perquè ara hi veiem d’una manera confusa, com en un
mirall (1C 13, 12a). Aquesta realitat resideix en qui fa la voluntat de Déu i viu segons el seu Projecte. Això és possible en cada home; n’hi ha prou amb dir el nostre sí al Pare amb joia i demanar-li de viure’l en la nostra existència, i no ens mancarà la seva ajuda!

Aquesta és la vida nova, no una vida renovada en el seu exterior, en la seva aparença, sinó una vida nova en el nostre cor,, és a dir, no únicament en les obres sinó també, i primer de   tot, en els nostres desitjos, en les nostres esperances, en els nostres somnis. Una vida habitada per Jesús, una vida animada pel seu Esperit Sant, una vida d’un sabor senzill però capaç d’assaonar (com la sal) tot el que se li posa en contacte. Una vida il-luminada per la fe, fonamentada en l’esperança i consumada en l’amor. Aquesta és la vida que no tem ni esfondraments, ni terratrèmols, ni radiacions malèfiques, perquè està ancorada en la Roca que és Jesús, és part d’aquesta Roca (cf Mt 7, 24-25).

Obrim-nos a la vida nova,  a la que estem cridats. Vida que sigui testimoni del seu Amor i profecia de salvació per a tot el món. Tu, germà, germana, que et sents inútil i cansat, et sents esclafat pel teu pecat o pels teus límits, sents el gust agre i amarg de la teva vida d’èxit i de poder, tu pots salvarte, tu i el món: n’hi ha prou amb obrir les portes del teu cor a Crist! Germans estimats, la mort de Crist no ha estat en va: del seu Cor traspassat brolla encara l’Aigua viva que ho purifica tot i la Sang que dóna vida a la Vida nova.


Lectura del llibre del Gènesi:
Gn 19,15-29
A trenc d'alba, els dos àngels van donar pressa a Lot:
--Corre, emporta't de casa la teva dona i les teves dues filles que són aquí, si no voleu ser ESCOMBRATS amb la ciutat culpable.
Veient que Lot s'entretenia massa, com que el Senyor se n'havia compadit, els àngels el van agafar per la mà juntament amb la seva dona i les seves dues filles i els van treure tots de la ciutat.
Un cop fora, li van dir:
--Fuig, si vols salvar la vida. No miris enrere ni t'aturis enlloc de la plana, que series aniquilat: fuig a la muntanya.
Lot els va dir:
--No, senyor meu! Tu has concedit el teu favor al teu servent i has estat amb mi tan bo que m'has salvat la vida. Pensa, doncs, que, abans no m'hauré refugiat a la muntanya, ja m'haurà atrapat el desastre i moriré. Mira, aquí hi ha aquesta petita ciutat, prou a la vora per a poder-m'hi refugiar. És molt petita. Deixa-m'hi refugiar per salvar la vida.
Ell li va respondre:
--Fins en això et vull afavorir: no arrasaré la ciutat de què em parles.  Corre, vés a refugiar-t'hi, que no puc fer res fins que no hi hagis entrat.
Per això la ciutat es diu Sóar.
Quan el sol sortia, Lot va arribar a Sóar,  i a l'instant el Senyor va fer ploure del cel sofre i foc sobre Sodoma i Gomorra.  Va arrasar aquelles ciutats i tota la plana, amb els seus habitants i tota la vegetació.  La dona de Lot va mirar enrere i es convertí en una estàtua de sal.
Abraham va anar de bon matí a l'indret on s'havia aturat per parlar amb el Senyor.  Va mirar, des d'allà dalt, cap a Sodoma i Gomorra i cap a tota la plana i va veure que de la terra pujava una fumarada com si hi hagués una fornal.
Així Déu, quan va destruir les ciutats de la plana, es recordà d'Abraham i en va treure Lot, que hi habitava, perquè no es trobés enmig de la catàstrofe.

COMENTARI

Paraula de Déu per tenir-la present davant la quantitat de catàstrofes que es van succeint en els darrers temps. Des de temps antic ja es deia que les desgràcies no venen sola's, sinó que son avisos del cel. Les conductes superbes i orgulloses per part de l'home sempre l'han portat a nefastes conseqüències. Cada dia ens enfonsem i avui fem experiència de les injustícies que hem anat tolerant al llarg dels anys, els pecats individuals i col-lectius arriben per un moment a arrebossar i continuem tant pantxos, sense fer-ne esmena, sense pensar inconscients i adormits que no ens hi va res, estem dilapidant la vida que no posseïm i la vida eterna sinó canviem.
ÉS URGENT DE CONVERTIR-SE.  
De l’evangeli  segons St. LLuc
Lc 13, 1-5    
Per aquell mateix temps, alguns dels presents explicaren a Jesús el cas d'uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d'ells amb la dels sacrificis que oferien.
Jesús els respongué:
--¿Us penseu que aquells galileus van morir així perquè eren més pecadors que tots els altres galileus?
Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu igual.
I aquelles divuit persones que van morir a Siloè quan la torre els va caure al damunt, ¿us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? Us asseguro que no: i si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

= = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = =

ADVERTIMENT CRÍTIC PER A LA HUMANITAT.

Missatge de nostre Senyor Jesucrist al Pare Pius de Pietralcina.
http://www.padrepio.catholicwebservices.com/ESPANOL/Biografia.htm

Aquest és un extracte d'una carta personal del Pare Pius de Pietralcina, (Sacerdot Caputxí estigmatitzat) (1887-1968) escrita el 1950, dirigida a la Comissió de Heroldsbach, indicada pel Vaticà, el qual testimonia la veritat i realitat d'aquestes revelacions donades per nostre Senyor Jesucrist al Pare Pius; la qual ens avisa de la imminent intervenció divina i càstig als pervertidors i destructors de la humanitat.

Hi haurà gent que raoni que no succeirà el predit en aquesta profecia, a causa del temps transcorregut des de la data en què va ser donat aquest missatge fins al dia d'avui.

Però no és així; solament Déu sap el temps. Sobre aquest tema cal saber el que ens diu Sant Pere a la Sagrada Bíblia (II de Pere, cap. 3, v. 2 al 12): "... no oblideu les coses que van predir els sants profetes ni el manament del Senyor i salvador que us van transmetre els vostres apòstols. Abans de tot, heu de saber que els darrers dies apareixeran impostors carregats d'enganys que viuran seguint els seus propis desigs, i aniran dient: «Què se n'ha fet, de la promesa de la seva vinguda? Els pares han mort i tot continua igual que al començament de la creació!» Afirmant això, ignoren que des d'antic existia el cel, i també la terra, sorgida de l'aigua i sostinguda per l'aigua gràcies a la paraula de Déu, i que per això el món d'aleshores va desaparèixer negat en l'aigua del diluvi. Doncs bé, la mateixa paraula té reservats per al foc el cel i la terra d'ara, els guarda per al dia del judici, quan arribarà la perdició de tots els impius. Estimats, hi ha una cosa que no heu d'ignorar: per al Senyor, un dia és com mil anys, i mil anys, com un dia. No és que el Senyor retardi el compliment de la promesa, com alguns suposen que fa; més aviat és pacient amb vosaltres, perquè no vol que ningú es perdi, sinó que tothom arribi a la conversió. Però el dia del Senyor vindrà, i arribarà com un lladre. Aquell dia el cel desapareixerà amb un gran estrèpit, els elements del món, abrandats, es dissoldran, i la terra quedarà al descobert amb totes les obres que s'hi han fet. Sabent, doncs, que tot això s'ha de dissoldre, penseu amb quina santedat i amb quina pietat us heu de comportar. Espereu la vinguda del dia de Déu i feu tot el possible perquè arribi aviat. Aquell dia el cel, inflamat, es dissoldrà, i els elements del món, abrandats, es fondran...

"Persevereu en l'oració perquè l'adversari no tingui domini sobre vosaltres. Digueu al poble que estigui preparat a tot moment perquè El meu judici caurà sobre ells sobtadament quant menys ho esperin. Ningú escaparà de La meva mà, els trobaré a tots. Protegiré al just."
"Observeu el sol, la lluna i els estels dels cels, i quan els contempleu indegudament alterats i regirats, coneixereu que no està llunyà el dia. Romaneu units en l'oració i vigilants fins que l'àngel de la destrucció hagi passat de les vostres portes. Pregueu perquè aquests dies siguin escurçats." "Una vegada i una altra he avisat als homes i sovint els he donat oportunitats especials per tornar al veritable camí, però ara la perversitat ha aconseguit el seu punt màxim i el càstig no pot ajornar-se per més temps. Digueu a tots els homes que ha arribat el temps en què totes aquestes coses es compliran. El meu ben estimat, tingueu confiança que estic entre vosaltres. El meu regne serà glorificat, i El meu nom serà beneït des de la sortida del sol fins a la posada i El meu regne no tindrà fi. Pregueu, feu reparació, sigueu fervents i mortificats. Moltes coses estan en perill. Pregueu..." "Els homes corren cap a l'abisme de l'infern, dedicats a les diversions i a passar-ho bé, com si anessin a un ball de màscares o a les festes d'unes noces del mateix diable. La mesura del pecat està a arrebossar i el dia de la venjança, amb els seus terrorífics successos, està a prop, més prop del que us podeu imaginar, i el món dorm en una falsa seguretat. El judici Diví els colpejarà amb una descàrrega de llampecs. Aquest poble sense Déu i pervers serà destruït sense pietat com els habitants de Sodoma i Gomorra de l'antiguitat. Sí, Jo us dic que la seva perversitat no fou tan gran com la dels éssers humans actuals." "Mantingueu les finestres ben tancades. No mireu fora. Enceneu una espelma beneïda que serà suficient per a molts dies. Reseu el Rosari, llegiu llibres espirituals i feu actes d'amor que tant Ens agraden. Reseu amb els braços estesos o prostrats sobre el sòl de manera que es puguin salvar moltes ànimes. No sortiu de la casa. Guardeu varietat d'aliments. Es deslligaran les forces de la naturalesa i una pluja de foc farà tremolar de por a les gents! Tingueu valor, estic entre vosaltres." "Cuideu dels animals en aquests dies. Sóc el Creador i preservador de tots els animals, així com de l'home. Us donaré per endavant alguns signes perquè en aquest temps poseu més aliment davant dels animals. Preservaré la propietat de l'escollit, incloent-hi els animals, doncs ells necessitaran sustentació després. Que ningú travessi els recintes ni surti fins i tot per alimentar als animals. El que faci un pas fora morirà. Cobriu les finestres acuradament. El meu escollit no haurà de veure La meva ira. Tingueu confiança en Mi. Jo seré la vostra protecció. La vostra confiança m'obliga a anar en la vostra ajuda. L'hora de La meva arribada està a prop, però mostraré misericòrdia. Els temps seran testimonis dels més terribles càstigs. Els meus àngels que seran els executors d'aquest treball, estan preparats amb les seves afinades espases. Tindran especial cura d’aniquilar a tots aquells que es burlen de Mi i no creuen en les meves revelacions." "Huracans de foc es vessaran a través dels núvols i s'estendran per tota la terra durant dos dies; una pluja ininterrompuda de foc tindrà lloc. Començarà durant una nit molt freda, i tot això per provar que Déu és l'amo de la creació. A aquells que estiguin en estat de gràcia no els succeirà cap mal, ni tampoc als quals busquin la protecció de La meva beneïda Mare Maria Santíssima." "Perquè esteu ben preparats per a aquestes visites us donaré els següents signes i instruccions: La nit serà molt freda. El vent rugirà i a continuació se sentiran els estrèpits dels llamps i trons. Tanqueu les vostres portes i finestres, i no parleu a ningú fora de la casa. Agenolleu-vos davant d'un crucifix, penediu-vos dels vostres pecats i demaneu la protecció de La meva beneïda Mare Maria Santíssima. No mireu fora durant el terratrèmol perquè la còlera de Déu és Santa." "El vent portarà amb si gasos enverinats que seran difosos sobre la terra sencera. Aquells que sofreixin i morin innocentment seran màrtirs i estaran amb mi en El meu Regne. Satanàs triomfarà, però al cap de tres nits el terratrèmol i el foc cessaran. Després d'aquests dies el sol tornarà a brillar i els àngels baixaran del cel i estendran l'esperit de pau sobre la terra. Un sentiment d'immensa gratitud prendrà possessió d'aquells que sobrevisquin a aquesta terrible prova, el càstig més amenaçador amb què Déu hagi visitat la terra des de la creació." "Aviat caurà sobre el món sencer el més terrible càstig, com mai abans ha estat testimoni, un càstig terrible que mai abans s'ha experimentat. Amb quina indiferència miren els homes aquestes coses que tan aviat cauran sobre ells, contràriament al que esperaven. Amb quina indiferència es preparen per a aquests inaudits fets pels quals hauran de passar d'ací a poc temps. El pes de la Divina justícia ha aconseguit la terra. La ira del meu Pare es vessa sobre el món sencer. Estic de nou avisant al món a través vostre, com sovint he fet en uns altres temps. Els pecats dels homes s'han multiplicat sense mesura; les irreverències a l'Església, l’orgull pecaminós comes en fingides activitats religioses, falta d'amor fratern, indecència en el vestir especialment en els llocs d'estiueig. El món està ple d'iniquitats!". "Aquesta catàstrofe caurà sobre la terra com un doll de llum, en el moment de la qual la llum del sol del matí serà reemplaçada per una profunda obscuritat. Ningú haurà d'abandonar la casa ni mirar a través de la finestra des d'aquell moment d'ara endavant. Jo mateix vindré entre el tro i el llampec. El pervers contemplarà El meu Diví Cor. Hi haurà gran confusió a causa d'aquesta profunda foscor en la qual la terra serà embolcallada, i molts moriran de por i desesperació. Aquells que hagin lluitat per Mi rebran gràcies del meu Diví Cor, i el crit de: Qui com Déu! servirà de mitjà de protecció per a molts. No obstant això, molts es cremaran en els camps com a herba seca. Els sense-Déu seran aniquilats, de manera que el just, després, podrà començar de nou." "Durant el dia, tan aviat com la completa foscor s'hagi introduït, ningú abandonarà la casa, ni haurà de mirar a través de la finestra. La foscor durarà un dia i una nit, seguida per un altre dia i una altra nit, i un altre dia; però en la nit següent el sol s'aixecarà i serà primavera. En els dies de foscor, El meu escollit no haurà de dormir com els deixebles en l'Hort de les Oliveres. Pregaran incessantment i no seran defraudats per Mi. Reuniré als meus escollits. El mateix infern es creurà estar en possessió de tota la terra, però Jo la reclamaré. Penseu potser, que Jo permetria al meu Pare que tan terribles càstigs caiguessin sobre el món, si el món tornés de la iniquitat a la justícia? Però, a causa del meu gran amor, serà permès que aquestes afliccions caiguin sobre l'home; encara que molts renegaran de Mi, àdhuc milers d'ànimes seran salvades per ells. Cap enteniment humà pot sondejar la profunditat del meu Amor." "Pregueu, pregueu, desitjo les vostres oracions. La meva benvolguda Mare Maria Santíssima, Sant Josep, Sant Miquel, Santa Isabel, Sant Conrad, Sant Pere, Santa Teresa i els vostres àngels custodis seran els vostres intercessors, imploreu la seva ajuda. Valents soldats de Crist, a la volta de la llum, doneu cadascun gràcies a la Santíssima Trinitat per la seva protecció." "La devastació serà gran, molt gran, però Jo el vostre Déu hauré purificat la terra. Estic amb vosaltres, tingueu confiança en Mi. Penseu que no sou eterns. Penseu, el temps és breu. Sí, penseu que això és perquè canvieu, perquè la vostra vida sigui amor. Penseu que podeu morir en qualsevol moment. Que tal vegada molts de vosaltres que llegiu aquestes lletres no veureu l’endemà... Mediteu i preneu tot això com a misericòrdia i amor del Déu que és amor i per amor ja no permetrà que us extravieu més. Canvieu! No penseu més en el què és mundà i efímer, penseu amb vista a l'etern, que per això vau ser creats, per viure eternament. Pregueu, sí, perquè se us concedeixi la gràcia de tenir l'ànima preparada per rebre la mort en gràcia de Déu. Això és el més important!”
T

 
 
ANOTACIONS CATEQUÈTIQUES.
EL LLENÇOL DE TORÍ
Video Llençol de Torí:
http://video.aol.com/video-detail/la-sindone-de-turin/288230385758424467/?icid=VIDURVHOV07

Pàgina web:
Estudis de Sindonelogia
http://www.linteum.com/

Enguany, (cada 10 anys) han posat a la vista i veneració del Llençol de Torí (Sant Sudari, Wikipèdia).
A Catalunya tenim un facsímil al Museu Bíblic de Tarragona que, si l'aneu a veure, quedareu decebuts perquè, a ull nu, el que més es veu són les parts cremades de la tela però els detalls que ens descriuen les fotos treballades només s'endevinen amb sistemes sofisticats. Si aneu doncs al bíblic de Tarragona podreu observar el mateix que els que es desplaçaran a Torí (Itàlia) per veure la roba venerada com original.
Sembla fora de dubte que aquesta tela embolicà algun dia un cos que havia estat crucificat.
Hi ha opinions dispars referent a l'antiguitat de la relíquia, dels efectes visuals, de les anàlisis de les partícules microscòpiques... Queda per tant obert el debat de si la peça és autèntica, o si és d'una altra època. No hi ha precedents per endevinar com és que quedés impregnat el negatiu del personatge amb el que fou embolicat. Hi ha nombrosa bibliografia per documentar-se sobre el tema.

= = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = =
 

LA PREGÀRIA

Recomanacions especials sobre la pregària.
.
Jesús els va proposar una paràbola per fer-los veure que cal PREGAR sempre sense defallir:
Lc 18,1
.
Doncs jo us dic: Estimeu els vostres enemics, PREGUEU pels qui us persegueixen.
Mt 5,44
.
PREGUEU, doncs, a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors.
Mt 9,38
.
Els deia:
La collita és abundant, però els segadors són pocs. PREGUEU, doncs, a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors.
Lc 10,2
.
Vetlleu, doncs, i PREGUEU en tot moment perquè us pugueu escapar de tot això que ha de succeir i us pugueu presentar sense temor davant el Fill de l'home.  
Lc 21,36
.
Vetlleu i PREGUEU, per no caure en la temptació. L'esperit de l'home és prompte, però la seva carn és feble.
Mt 26,41
.
Tots ells eren constants i unànimes en la pregària, juntament amb algunes dones, amb Maria, la mare de Jesús, i amb els germans d'ell.
Ac 1,14
 
 
Segona epístola de Sant Pere 1,20-21
SAPIGUEU, EN PRIMER LLOC, QUE NO HI HA CAP PROFECIA
DE L’ESCRIPTURA QUE PROCEDEIXI DE LA PRÒPIA INTERPRETACIÓ;
QUE MAI LA PROFECIA NO HA ESTAT PROFERIDA PER VOLUNTAT HUMANA, SINÓ QUE ÉS IMPULSATS PER L’ESPERIT SANT,
QUE ELS HOMES PARLAREN DE PART DE DÉU


 
 
LA FE
Alceu els ulls al cel
i mireu: qui ha creat l'estol dels astres,
qui els fa sortir, d'un a un,
i els crida cada un pel seu nom.
És tan gran la seva potència
i tan robusta la seva força,
que mai no en falta cap.

Això diu el Senyor, creador del cel,ell que és Déu,
que ha fet la terra i l'ha formada,
ell que li dóna solidesa,
que no l'ha creada buida
sinó bona per a habitar-hi
.
Is (40,26; 45,18)

La FE és una resposta a la Paraula de Déu.
És l'acceptació complaguda del requeriment d'amors que ELL ens fa, de la proposta que ens fa ser el nostre company de viatge en el camí de la vida i l'amic entranyable del nostre cor.

Nosaltres creiem que a Israel el nostre Creador, començar de purificar i elevar la marxa de l'home cap a la Veritat.
Es manifestà a la humanitat i es lligà al seu destí per revelar-li la seva glòria, això és, que Déu ha estimat tant el món, que ha donat el Fill unigènit (Jo 3,16)

Unint-se a la humanitat, el diví company de ruta obre diàleg amb ella a mesura que la va trobant. S'hi insereix i li dóna una nova direcció. Des de llavors hi ha un nou principi, els efectes del qual es van sentint lentament, però de manera inexorable.

La revelació de Déu produí un fenomen únic al món: el messianisme; l'home esperava alguna cosa de Déu. Es clar que tothom anhela redempció, i que totes les religions són de redempció. Però únicament a Israel hi havia el convenciment que aquesta redempció consistia en una alliberació de la nostra infidelitat humana i doncs, del pecat.
Igualment, només Israel tenia el convenciment que la redempció és realitzava en la història del seu poble.

Així la Paraula de Déu és revelarà al món amb la FE d'Abraham, amb el COMPROMÍS de Moisès, amb la FERMESA dels Profetes, amb l'ESPERANÇA de Maria, i definitivament amb JESÚS de Natzaret.
JO SÓC EL CAMÍ, LA VERITAT I LA VIDA. (Jo 14,6)
JO ESTARÉ AMB VOSALTRES DIA RERA DIA FINS A LA FI DEL MÓN. (Mt 28,20)

La FE en JESUCRIST té derivacions formidables en el nostre capteniment. Ella ens forneix d'unes llums i una força, d'unes fonts d'inspiració i de generositat, que ens fa capaços com el qui més per ajudar la Humanitat a inventar, i practicar l'ètica que reclama la vida en cada moment.
En aquest món només es treu allò que se substitueix. I per això cal treure el mal substituint-lo pel bé.
Cal treure la pobresa amb més justícia. Cal desbancar l'esclavitud amb la llibertat. Cal foragitar la ignorància amb la veritat. I cal canviar tanta tristesa i desànim com aclapara el cor dels homes amb el perdó, la pau i l'alegria.

"Déu volgué reconciliar-ho tot per Ell i destinar-ho a Ell, posant a pau en tot el que hi ha, tant a la terra com al cel, per la sang de la creu de Jesucrist". I així Jesucrist és el testimoni fidel i el primer ressuscitat d'entre els morts. Jesús és la primícia de tots els qui estem cridats a participar finalment, amb plenitud, de la vida, la llum i la veritat que només Déu ens pot oferir.

correu: bntcoll@gmail.com
 
 
DESTINATS A UNA GRAN MISSIÓ
Estem destinats a una gran missió.


Creats per Déu, instruments del seu projecte del cosmos físic.
Estem destinats a una gran missió.
Però hem de passar per la prova.
Jesús és el camí, cal seguir les seves petjades per santificar-nos.  

I per què ens hem de santificar, que vol dir això?
Doncs Jesús ens convida a convertir-nos, per poder viure amb Ell permanentment, eternament; per tant, no podem pretendre viure amb els mateixos paràmetres egoistes a que estem acostumats a viure, hem de fer l'esforç de seguir els seus consells evangèlics, per esdevenir membres del Regne de Déu, on l'amor, la pau, la fraternitat i la comunió amb Ell, ens ha de transfigurar a la seva semblança.


Escoltem sant Joan! Amb quina seguretat va escriure en la seva primera epístola: ”Mireu quina prova d'amor ens ha donat el Pare: Déu ens anomena fills seus, i ho som!...Estimats, des d’ara som fill de Déu” (1 Jo 3,1-2; vegeu 3,10; 5,2). Per a ell aquesta crida no és una paraula vana, sinó que tradueix ben manifestament una realitat viscuda. Està unida estretament a l’encarnació del Verb, a la qual retorna sense parar al llarg de la mateixa epístola.
Recordem les paraules de la missió confiada pel Senyor a Maria Magdalena el matí de la seva resurrecció: ” Vés a trobar els meus germans i digue’ls: Me’n pujo al meu Pare i vostre Pare, al meu Déu i vostre Déu” (Jo 20,17).

El mateix passa amb sant Pau, ho proclama, insisteix i afirma amb energia, que tot cristià ho esperimenta en ell mateix, indubtablement. Rellegim almenys, els dos textos essencials, per més coneguts que siguin.
”Tots els qui són guiats per l'Esperit de Déu són fills de Déu.  Perquè vosaltres no heu rebut un esperit d'esclaus que us faci tornar a caure en el temor, sinó l'Esperit que ens ha fet fills i ens fa cridar: «Abba, Pare!» Així l'Esperit mateix s'uneix al nostre esperit per donar testimoni que som fills de Déu. I si som fills, també som hereus: hereus de Déu i hereus amb Crist, ja que, sofrint amb ell, serem també glorificats amb ell.(Rm 8,14-17).
”Però quan va arribar la plenitud del temps, Déu envià el seu Fill, nascut d'una dona, nascut sota la Llei, perquè rescatés els qui vivíem sota la Llei i rebéssim la condició de fills.  I la prova que som fills és que Déu ha enviat als nostres cors l'Esperit del seu Fill, que crida: «Abba, Pare!».  Per tant, ja no sou esclaus, sinó fills, i si sou fills, també sou hereus, per obra de Déu.(Ga 4,4-7).

La forma d’actuar i viure com a cristià sempre estarà adornat amb els fruits de l'Esperit, que són: amor, goig,  pau, paciència, benvolença, bondat, fidelitat, dolcesa i domini d'un mateix.

 
 
Assaborir l’Evangeli, degustar la Paraula.
Assaborir l’Evangeli, degustar la Paraula.  
Tenir set, ganes de treballar i posar-se en camí.  
Comença una cosa nova quan sentim un desig gran, quan tenim set de Déu els camins apareixen.

La set ens il-lumina i ens obre camí.
El salmista ens diu una cosa important sobre la manera de treballar en i amb grup bíblic: “Tot jo tinc set de tu, per tu es desviu el meu cor en terra eixuta, assedegada, sense aigua (Sl 63,2).
Quan una persona anhela Déu, com si fos la mateixa respiració, acaba trobant-se Déu pels corriols de la vida (Sl 42-43), fins i tot quan podríem tenir la sensació del profeta Jeremies, que molta gent prefereix una altra mena de –deus d’aigua- : “El meu poble ha comès un doble mal: m’ha abandonat a mi, font d’aigua viva, i s’ha excavat cisternes, cisternes esquerdades, que no retenen l’aigua” (Jr 2,13).

Avui constatem en el nostre món globalitzat que hi ha molta gent que té set de la Paraula de Déu,  però no troba els camins per arribar a la font: no es consideren preparats per a aquesta tasca o ho veuen com una empresa per a gent –selecta-, per a especialistes, per a aquells que tenen molt de temps per perdre.... o aneu a saber què.
El cas és que no s’atreveixen a entrar a aquest bosc misteriós, no tenen coratge per endinsar-se dins aquesta mina que amaga tresors de valor incalculable i que fins hi tot quan es troba a l’abast de la mà –hi ha moltes cases que tenen una Bíblia-, la fan servir de decoració, per fer bonic, i no pas de brúixola per orientar-se en la confusió de la vida; hi ha molta gent que no s’atreveix a obrir-la i a llegir-la.

Podem llegir la Bíblia a casa, individualment, però també podem treballar junts i llegir-la en grup. Una cosa no està pas renyida amb l’altra: es complementen mútuament. Com més es prepara una persona individualment, el grup bíblic es torna més ric i t’introdueix a dimensions noves, insospitades.

Poseu-vos en camí, Entrar en un grup bíblic i escoltar la Paraula de Déu ens introdueix en un dinamisme que no ens permet ni somniar quina serà la meta definitiva. És un procés que ens captiva. Feu-ho i ho veureu.

correu: bntcoll@gmail.com
 
 
PRESENTACIÓ
CERCLE D'ESTUDIS DE LA BÍBLIA

De la Paraula revelada, a la Història encarnada.

Aquesta web vol ser útil a qüestions de FE i animar-nos mútuament a l'Esperança i a l'Amor a que tots estem cridats.

Amb el tràfec quotidià potser hom no disposa d'un temps adequat per parlar i aprofundir sobre aquests temes, aquella pregunta que no has gosat a fer, o no hi has trobat el moment oportú.
Aquí amb uns pocs minuts disposareu com d'un oasi de repòs que us pugui ajudar a retrobar-vos, com un taller de treball per poder ajustar, afinar i harmonitzar el "que som", "el ser conscient" en la relació amb hom mateix, en la relació amb les persones, amb la natura, i amb Déu.

El breu temps de que disposem en aquest món, pugui ser viscut plenament amb sentit de quelcom positiu que ompli la nostra vida. Si més no, saber posar humilment els nostres talents, a disposició d'Aquell qui ens n'ha fet el do.

Quantes vegades potser hem pensat que el nostre viure rutinari, és un viure sense sentit, que gastem els minuts, les hores i dies, sense adonar-nos que per senzilla que pugui ser la nostra vida, podem viure-la plenament si tenim l'art de no deixar-nos perdre la bellesa del moment present, que és l'únic que existeix.

Catequista i membre de l'Associació Bíblica de Catalunya.
correu: bntcoll@gmail.com
 
 

Tornar al llistat d'entitats


Rambla Francesc Macià 59 - 08358 Arenys de Munt - Tel. 937 937 980 - ajuntament@arenysdemunt.cat