LA BATALLA DE L’EBRE: LA NOSTRA HISTÒRIA, A L’ESCENARI
Sala Petita del Centre Moral, 24, 25 i 26 de juny de 2005
És difícil fer una representació teatral que desenvolupi l’essència dels sentiments
que es viuen durant el transcurs d’una batalla. Però el grup de teatre d’Arenys de
Munt El Cocou, sota la direcció de Joan Mas, ha aconseguit que visquéssim durant
una hora i escaig una tragèdia que possiblement molts dels nostres avis i àvies han
viscut i que hores d’ara –com explica el personatge de la Lli (Bárbara Andrés)–
“sembla impossible que aquella senyora asseguda tot el dia a prop d’una finestra
mirant el carrer hagi pogut viure aquells horribles dies de mort i odi...”
Com ens recorden sempre els nostres professors, la història és escrita pels vencedors,
i sempre hi ha un altre punt de vista que queda amagat. És aquesta altra visió,
present sempre en les historietes dels nostres avis, la que ens presenta El Cocou
a l’obra de teatre Llibertat: la batalla de l’Ebre.
L’obra explica l’experiència viscuda pel soldats d’un batalló republicà que,
després d’aconseguir la posició del castell de Miravet, veuen, sense poder fer res,
com la lluita començada un parell d’anys enrere s’està decantant cap a un bàndol
que no és el seu. Al llarg de l’obra podem veure els diferents estats d’ànim pels
quals passen el soldats del batalló comandat per l’Enric (Xavi Vila), personatge molt
conscient del que està passant, esperançat pelseu idealisme però alhora desenganyat
per la dura realitat. El grup està integrat per un conjunt humà d’actituds diferents.
Hi ha soldats com en Jaume o en Fernando (Albert Maynou i Jordi Xandri,
respectivament, tots dos debutants amb El Cocou), que fan el paper de soldats
incansables, amb un afany de victòria i llibertat tan grans que fins i tot en algun
moment ens arriben a fer creure als espectadors que la victòria era possible. Altres,
com en Pere i en Joan (Jordi Torrent i Albert Puig), viuen la resignació de pressentir
que mai més no tornaran a casa si no és per una “ferida de sort”. Per ells, la família
o l’estimada (Núria Xandri) queden lluny, molt lluny, tan sols en el record o en la
lletra d’una carta portada pel correu (Albert Muñoz). Finalment, els personatges del
brigadista Smith (Xavi Vallalta) i de la Llibertat (Íngrid Paituví) representen
respectivament la realitat (la seva presència dóna constància que persones llunyanes
van venir a lluitar contra el feixisme) i el simbolisme (quan ella ha de marxar cap
a Barcelona, el batalló s’adona que a mesura que ella s’allunya, la llibertat també
és cada vegada més lluny).
Com a tocs extres m’agradaria destacar la utilització tant d’imatges fotogràfiques
que ens introdueixen en l’espai del castell de Miravet i la zona de l’Ebre com de
notícies dels mitjans de comunicació dels dos bàndols (llegides per la Raquel Serrat
pel bàndol nacional i per la Núria Canaleta pels republicans), que ens fan adonar
que segons qui l’explica, la realitat es pot veure d’una manera o una altra.Tan sols
queda recordar que aquesta història de derrota, consol, desesperació, esperança,
frustració i sentiments humans és una obra escrita, creada, dirigida i interpretada
per El Cocou.
Joan Francesc Colomer |
Tornar al llistat d'entitats
ajuntament@arenysdemunt.org