Ajuntament d'Arenys de Munt
Amics de la Rosa Planet www.arenysdemunt.cat/entitats

Dades de l'entitat
Entitat: Amics de la Rosa Planet
Àmbit: Cultural
Adreça: Alt Maresme
E-mail: bntcoll
@gmail.com

Telèfon: 629.33.66.33
Enllaços recomanats
Ordre Franciscà Seglar
Grup de fe i espiritualitat franciscana.
Pàgina Amics de la Rosa en castellà
Actualitzar pàgina
Autenticació
Amics de la Rosa Planet

LA ROSA D'ARENYS DE MUNT
La Rosa Planet, desembre 2004, poc abans de posar-se greu.
La ROSA d´Arenys de Munt.

Amb aquest nom era coneguda la Rosa Planet i Castanyer (1921-2005).
Des de molt jove es veié afectada per una malaltia que la deixà postrada al llit per tota la vida.
Expirà plàcidament el divendres dia 8 d´abril del 2005, a la mateixa hora que a Roma se celebrava el funeral del papa Joan Pau II.
L´Endemà al migdia, a l´església parroquial, s´oficià la missa de comiat, presidida per fra Miquel Colom i l´homilia predicada per fra Lluís Àngel Arrom. La nau de l´església s´emplena de fidels, molts d´ells vinguts de fora, per pregar junts i donar l´últim Adeú a l´estimada Rosa.
Al final de la celebració, es llegí aquest missatge del bisbe Pere Casaldàliga, unit a ella per una pregona amistat: "La Rosa ha viscut la Passió de Crist durant tota la seva vida i la Resurrecció amb Ell , ara".
Embolcallats per un silenci de pregària, se l´acomiadà amb el cant del Virolai, en testimoni del seu amor profund a la Mare de Déu, sobretot sota l´advocació de Montserrat.

La senzilla, humil i bondadosa Rosa, seguint les petjades del Pobrissó d´Assís, amb el guiatge de mossén Pere Tarrès, ara beat, i del p. fra Venanci d´Arenys de Mar (1903-1983), aprengué a fer-se germana de tothom. Des del seu llit de dolor, amb el rostre somrient i ple de pau, acollia amablement els qui l´anaven a visitar. Era comprensiva i molt compassiva am tothom, infonent sempre consol i esperança. El que més la caracteritzava era l´oblidar-se d´ella mateixa i del seu dolor, per a atendre els qui li manifestaven les seves tristeses i angoixes. Era molt amant dels pobres i, sense fer-se notar, repartia generosament tot el que se li donava.
Era molt agraïda amb tothom i la paraula -gràcies- li brollava espontània dels llavis. Malgrat tenir una vida plena de sofriment, no ho exterioritzava per mor de no fer patir als altres.
Amb el seu somriure dolç i amable, apareixia com la criatura més feliç del món. Sabia perfectament que -fa més feliç el donar que el rebre-.
Estimava amb tendresa de mare i escampava a dolls alegria i pau.
La feia feliç fer feliços els altres. Enfortia en la fe i omplia el cor d´esperança d´aquells que anaven a parlar amb ella. Sempre en sortien enriquits espiritualment. El seu exemple es convertia en un estímul que impulsava a mantenir-se fidel en el seguiment del Jesús de l´evangeli i a fer la voluntat de Déu.

La seva fina intuïció espiritual li permetia penetrar els secrets més amagats del cor de les persones. Una conversa amb la Rosa feia descobrir que l´acceptació de si mateix i de tot el que la vida comporta és el primer pas en el camí del progrés espiritual. El millor de tot, deia, és alliberar-se del propi egoisme i aprendre a donar gratuïtament als altres. Amb la seva manera de ser, dolça, pacient i amable, mostrava amb claredat que Déu és un Pare que estima, perdona i salva.

Acceptava la seva malaltia com una participació en la creu de Crist. En una ocasió, m´havia dit que l´estar malalta era la vocació a la que se sentia cridada per Déu. Durant la nit, quant tot callava, es dedicava a fer llarga oració. I fer oració era el que més recomanava als altres a fi de restar sempre units a Déu. Tenia una ànima molt mariana. No desitjava altra cosa ser senzilla, humil i complaent com Maria. Mancada de mare des de jove, s´abandonà confiadament en braços de la que ella anomenava la seva "Mare del Cel".

Malgrat no haver-se mogut del llit, el seu radi d´amistats era molt extens. Hi havia eclesiàstics, religiosos i religioses, matrimonis, i gent de tota classe social. Es relacionava amb gent de fora del nostre país, fins i tot de l´estranger, que li escrivien o li telefonaven. Entre ells, hi havia el bisbe Pere Casaldàliga, a qui no havia vist mai personalment, però sintonitzava perfectament amb ell i amb la seva causa a favor dels pobres.
El testimoniatge vigorós de la seva vida, amagada en Crist i entregada a la causa del Regne, colpia fortament tots els qui la visitaven. S´adonaven, de seguida, que els seus propis sofriments eren molt poca cosa en comparació amb els de la Rosa. Ella parlava molt poc de si mateixa i, en canvi, molt de la bondat de Déu i del bé que Ell pot fer a través nostre. Davant les incomprensions, el seu rostre transpuava alegria. Com en sant Francesc, sofriment i alegria s´havien agermanat estretament i es mantingueren units en la seva vida. El seu esguard serè i lluminós esdevenia com un vel que cobria el sofriment del seu cos i del seu esperit,-quants havien recobrat la serenor i la pau a través de la Rosa!

Els darrers mesos de la seva vida, els dolors de la Rosa s´aguditzaren, però ella els sostenia amb una fortalesa admirable, sense queixar-se. Els últims dies romangué silenciosa, submergida en l´oració al costat de Jesús de Getsemaní i, com Ell, deia: "Pare, que es faci com Tu vols". Poc avans de morir manifestava, encara, que li hauria agradat de seguir vivint per continuar la tasca de fer el bé a tothom. Aquesta Rosa d´Arenys de Munt, coneguda i estimada de molts, després de tants anys de sofriment, -viu ara a la Casa del Pare-, com s´estampà en el seu recordatori. Ara més que mai, des del cel continuarà escampant la pau i el bé a mans plenes. Ella ha estat un do de Déu a la seva Església, l´Església dels pobres, dels petits, dels humils i dels febles. Ella ha mostrat tothora el camí de Jesús, el de l´amor-sofrent.

La Rosa tenia una ànima privilegiada i una bondat excepcional. Era d´aquelles persones que no fan soroll, però que hi són. La seva espiritualitat, tota senzilla i simple, ha deixat petja en el cor dels qui l´han conegut i estimat. Són innombrables els qui poden donar testimoni de com ella va passar pel món fen el bé. Un dels més notables, sens dubte, és el bisbe Pere Casaldàliga. En la darrera carta que li escriví des de Brasil, el 4 de març passat –2005-, en motiu de la Pasqua, li diu: "Tu Rosa continua fent de Moisès i de Crist, a la muntanya i a la creu, mentre continuen les batalles del Regne de Déu. La pau de la Pasqua sempre, i una abraçada molt fraterna".

Amics de la Rosa


 
 
ANAR A MARIA
ANAR A MARIA

Voldria cantar-te, oh Mare!
Perquè t’estimo.

Perquè el teu dolç nom
és dintre del meu cor.

El pensament de la teva gran grandesa
no és capaç de fer-me por.

Si et veiés al Cel, oh Mare!
No podria creure que sóc filla teva:
en la teva presència
hauria de baixar els ulls.

Penso Mare,
que quan un fill estima a la seva Mare
té de plorar amb Ella
i amb Ella té de sofrir.

Meditant la vida escrita en l’Evangeli
m’atreveixo, oh Mare!
acostar-me cap a Tu
i mirar-te, i sentir-me filla teva
perquè veig que tu vares morir
i vares sofrir com jo.

Rosa Planet
 
 
 
ANAR A MARIA
 
 
LA MEVA PAU I LA MEVA ALEGRIA
La Rosa amb la seva senzillesa, plegada a la voluntat de Déu, expressava així el seu cant vocacional:

LA MEVA PAU I LA MEVA ALEGRIA

Moltes ànimes aquí la terra
busquen l’alegria i no la troben.
Jo l’alegria la porto sempre dintre el cor.
El meu cor és com una flor,
i cada dia té una nova vida
i un nou despertar,
Com una flor en la primavera.
Sóc tan ditxosa,
faig sempre el que vull.
Estimar el sofriment és la meva alegria
i riure plorant.
Accepto molt contenta
les espines enmig de les flors.
La meva pau és amagar
les meves llàgrimes, quan ploro,
a tots els meus germans.
Per a mi el sofriment té un encant,
quan se sap tapar el sofriment amb les flors.
L’amor, foc del cel, em va consumint.
Viure o morir. Res no m’importa!
Estimar vull, la meva pau és aquesta.

ROSA
1 de novembre del 1962
 
 
 
========================================

El conegut poeta i també amic seu, Mn. Pere Ribot, li dedicà aquesta poesia:

L A C R E U

Clavada al llit, germana meva, fas
olor de sofriment. Sí, el cor és trist,
però, no decaurà, i, a cada pas,
t´apropes més al Crist.

Per a trobar la joia en l´abandó,
cal abraçar, lleuger l´amor i el preu,
la ruta del misteri de dolor,
i fer-te estella de la creu.

No és donat a tots aquest camí
ni entendre la sorpresa d´aquest art.
Ah! Cal passar pel foc, trobar el robí.
Tu, Rosa, has escollit la millor part.
-----------------------------------------

LA FE I LA PREGÀRIA
Hi ha qui dubte de la pregària, perquè voldria uns resultats immediats.
Pregar es escoltar, sintonitzar amb la Paraula de Déu, sinceritat i fe.
Mitjançant la pregària i l'eucaristia rebem moltes gràcies.
Déu ens ho ha donat tot en el seu Fill. Ell és el camí, la veritat i la vida.
Gratuïtament rebem els seus dons, siguem-ne agraïts.
Participem dels sagraments.

= = = = = = = = = = = = = = = = = = = = = =



 
 
En record de la Maria Carme Llobet i Roviras
         En record de la Maria Carme Llobet i Roviras

La Maria Carme Llobet i Rovires,  la qui fou amiga, companya de fatigues, les mans i peus de la Rosa Planet, la qual estava postrada al llit per malaltia incurable des dels 18 anys;  secretària que portava a terme totes les obres de misericòrdia entre els pobres més pobres que pidolaven una ajuda i consol de la Rosa, ens deixava ahir, el Ier. diumenge de Quaresma.
La Maria Carme, biòloga i professora d'institut, no era d'Arenys de Munt, però per una circumstància viscuda per ella i d'una manera providencial va arribar al poble i de-seguida va conèixer la Rosa, la seva experiència personal de recerca de quelcom més que omplis la seva vida, amb la Rosa Planet va trobar el seu consol i llum que desitjava la seva ànima i així s'hi hi va entregar al llarg de tota la seva vida.
Quant la Rosa Planet ens deixà (8-04-2005), al poc temps, la Maria Carme, amb esperit franciscà, s'enrolava en una ONG, on es donà totalment, materialment i econòmicament a una comunitat peruana de Chimbote, ajudant a les famílies més necessitades,  i a atendre malalts contaminats de sida. Allí també l'acompanyà la seva amiga arenyenca Montserrat Nogueras per un temps.  Degut a unes circumstàncies adverses, un dia va decidir tornar, era pel mes de  setembre del 2010.
El maig del 2012 se l'hi declarà la greu malaltia que va suportar molt conformada, però hem moltes ganes de viure intensament i de comunicar tot allò de bo que havia experimentat en la seva vida. Deia amb bon humor:"ara hem toca fer de malalta" i transmetia i encomanava aquella pau d'esperit que havia aprés de la seva amiga la Rosa Planet.
Havent rebut el sagrament de la santa unció dels malalts quant es trobava en extrema gravetat en diverses ocasions, la malaltia ja no la deixaria fins el diumenge 17 de febrer 2013 en que va expirar, amb molta pau i confiança en Ntre. Senyor Jesucrist i la seva Stma. Mare, a la qual estava consagrada.
 
 
 

Tornar al llistat d'entitats


Rambla Francesc Macià 59 - 08358 Arenys de Munt - Tel. 937 937 980 - ajuntament@arenysdemunt.cat