5. Escola Sant Martí

Obra de l'arquitecte Enric Catà. Grup Escolar inaugurat el mes d'abril de 1937. Hospital de sang des de final del 1938.

Escola Sant MartíDes del mateix moment de la seva constitució, el mes d’abril de 1931, l’ajuntament republicà es fixà com a prioritat resoldre el tema de l’ensenyament amb la construcció d’un nou Grup Escolar a Arenys de Munt. Amb l’impuls de Raimon Torroja i la feina desinteressada de l’arquitecte Enric Catà i Catà, l’ajuntament presidit per Josep Maria Soler aconseguí l’aprovació del projecte d’Escola Graduada per part del Ministerio de Instrucción Pública el mes de maig de 1934. El nou edifici escolar albergaria tres seccions per a nois, tres per a noies i un parvulari. Les obres de construcció començaren el mes de desembre de 1933 i es perllongaren, tot i l’esclat de la guerra, fins a l’any 1939.

El Grup Escolar d’Arenys de Munt seguiria el model dels Grups Escolars de Barcelona, en els quals els infants i les seves necessitats passaven a ser els protagonistes de l’educació. Els tres principis que guiaren l’actuació de l’arquitecte Catà per a les Escoles foren: capacitat, higiene i confort, tres conceptes clau en el moviment de l’Escola Nova. El nou edifici escolar, ample i espaiós, disposaria de menjador escolar, piscina, museu, sala de cinema, infermeria, pati cobert... Per primera vegada, es projectava un edifici seguint criteris pedagògics avançats.

L’edifici fou inaugurat el mes d’abril de 1937, amb el trasllat dels infants de les escoles velles, que havien de ser ocupades pels refugiats, al nou i imponent Grup Escolar. El primer nom oficial que va rebre l’escola fou el d’Escola Nacional de Coeducació. Cap a final de 1938, el Grup Escolar fou habilitat com a hospital militar per tal d’atendre els nombrosos ferits provinents de la batalla de l’Ebre. A final de desembre, les autoritats republicanes hi inauguraren uns menjadors escolars per atendre la nombrosa població infantil, tant pròpia com refugiada, d’aquells moments.

El Grup Escolar mostra alguns dels trets que hem anomenat “postmodernistes” i que Enric Catà introduí en bona part de la seva obra: volums equilibrats i harmoniosos, obra de totxo vist a la part superior i als ràfecs, amb bandes de rajoles de color verd trencant la monotonia del blanc...


< 4. Plaça Mercat  |  6. Carrer de Can Barbeta. Refugi >

Ruta de la Guerra de 1936 a 1939 (pàgina principal)

Data i hora de la darrera actualització d'aquest contingut: 29-09-2021 10:29